Maruja Garrido va prohibir l'entrada del seu pare a Los Tarantos per sentir-se lliure

Barcelona

Maruja Garrido és una de les cantants de rumba i flamenc més importants d'Espanya. Va començar com a bailaora per necessitat, fins que, un dia, veient que ningú del públic li prestava atenció, va decidir posar-se a cantar. La seva sorpresa va ser adonar-se que "els de la primera fila es quedaven muts". Des de llavors, ha deixat "la pell" i la veu als escenaris, esdevenint una figura tan rellevant dins del seu àmbit que fins i tot Salvador Dalí va voler que fos la seva mussa.

Inicis de Garrido

La cantant va néixer a Caravaca de la Cruz (Múrcia) en el si d'una família gitana i humil. El seu pare, de jove, havia estat cantaor i fins i tot va guanyar-se la vida en aquest món a Barcelona, durant alguns anys de la seva joventut. Per això, va ser ell qui, en gran part, li va transmetre aquesta passió per la música.

Anys més tard, per necessitats econòmiques, el pare va trobar una feina per a ella i la seva germana en una companyia de ball , i les dues van vaitjar amb la companyia fins a Barcelona. Aquí, van començar a actuar a "Los Tarantos", el temple de flamenc català per excel·lència.

El temple del flamenc de Garrido: 'Los Tarantos'

Va ser en aquest espai on Garrido va créixer com a artista, aconseguint que gent de tot arreu la vingués a veure. En aquest context, va poder conèixer famosos de la talla de Paul Mcartney, Frank Sinartra, Lizza Minnelli o Salvador Dalí. De fet, aquest últim es va enamorar tant d'ella que li va proposar sortir al videoclip: "Es mi hombre".

L'artista ha explicat que el seu pare sempre la va jutjar quan ballava, i que, quan s'aixecava la falda, ell cridava: "Se't veuen les cuixes!", cosa que li feia passar molta vergonya. Per això, fins que no va prohibir al seu pare que entrés a veure les seves actuacions a "Los Tarantos", no es va sentir plenament "lliure" a l'escenari.

Pel que fa a l'amor, Garrido el va trobar també a "Los Tarantos". Gràcies al seu marit, en Joan Rossellíó, diu que va ser "la dona més feliç del món", i, de fet, va deixar la seva carrera professional als 50 anys per ell, quan ho va necessitar perquè es va jubilar. "Ho tornaria a fer de nou", diu, mostrant-se plenament orgullosa de la renúncia professional que va haver de fer.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".