"Tornar a la vida els records que s'estan esborrant"

Barcelona

Tens un record que no vols que mai s'esborri. És un diumenge assolellat, de 1980. Fa vent i calor alhora. Cinc nois joves estan jugant com cada dia al camp del costat de casa del Joan i el Josep Maria. Els nois van en pantalons curts i estan feliços. Juguen a fer una carrera de sacs, és el torn del Jesús, que està a punt de caure. En aquell moment la mare els crida, és l'hora de berenar. Aixequen el cap, ja? La tarda ha passat volant. [Història falsa]

Ho recordes molt perquè va ser el millor estiu que recordes. I com que la memòria et comença a fallar, vols poder evocar aquell moment de tant en tant. I tot això li expliques a la intel·ligència artificial, i resulta que converteix el teu record en una imatge, que queda per sempre. Això ja és una realitat. La nostra companya, la Maria Mondéjar, ha descobert el projecte i, això que sembla un argument de Black Mirror, és una realitat que pot ajudar persones diagnosticades d'Alzheimer o amb un deteriorament cognitiu.

És un projecte de Domestic Data Streamers, un estudi de disseny de Barcelona, que ha apostat per construir memòries. El projecte va començar vinculat a la crisi de refugiats i va ser un treballador social, el David Prades, que assistia a les xerrades que es feien a l'estudi qui va proposar la idea. Des d'aleshores l'experiment ha anat creixent. Ara mateix, només es treballa amb aquest projecte a una residència, però l'objectiu és començar una recerca clínica per introduir les memòries sintètiques com una teràpia més per l'alzheimer i la demència. L'estudi clínic ha de començar a l'octubre, de la mà de la Unitat de Neuropsicologia de l'Hospital de Terrassa.

En parlem amb David Prades, treballador social, i el director i co-fundador d'aquest estudi, Pau Garcia i amb el treballador.

Una imatge val més que 1000 paraules

El David Prades ha explicat que a l'inici, només volia "posar en contacte la intel·ligència artificial amb aquestes persones", perquè veiessin "com el món estava avançant" i ensenyar les "coses inimaginables" que podia fer la tecnologia. Però, quan van començar a treballar, es van adonar que "hi havia beneficis" i que es podia "tornar a la vida records que s'estan esborrant". Al principi, explica Prades, les persones grans amb qui treballava "es quedaven perplexos".

Hi ha un terme clau en treball social, la història de vida, que és tot allò que ha viscut una persona. Prades, en veure el ràpid que estava evolucionant la intel·ligència artificial, va pensar en què podia escriure i tenir imatges de les històries que li explicaven, i "fer històries de vida d'una forma visual". Les persones amb qui treballa li expliquen la seva història: on van néixer, quins hobbies han tingut, la feina, l'educació... i la IA ho transforma en imatge, però "no és una qüestió fàcil", i moltes vegades, no ho aconsegueixen a la primera.

Reviure records

Ara fa uns mesos, van decidir utilitzar el projecte amb persones amb alzheimer. "La pràctica és des del treball social, posant-los inputs amb preguntes", explica Prades. Ell els pregunta on van créixer i, mentre els escolta, va teclejant per generar una imatge: "les persones estan en contacte directe amb mi, l'ordinador i les imatges", i en fan diverses "fins a trobar l'exacta". I, quan la troben, s'emocionen. Així ho va fer una de les pacients, que va veure la casa on vivia de petita: "sí, és aquí", va dir la dona.

Pel director i co-fundador de Domestic Data Streamers, Pau García, amb tecnologia no tot el que es fa ha de ser negatiu. "Li podem donar la volta a aquesta tecnologia tan freda", ha explicat Garcia, amb l'objectiu de "connectar i empatitzar molt més" amb aquestes persones sovint molt abandonades. La idea principal del projecte és que aquestes "memòries sintètiques" poden ser de gran ajuda en les teràpies d'aquests pacients, per frenar el deteriorament: "la hipòtesi és que en estadis primerencs, construeixes memòries, i això t'ajuda a reconnectar més ràpidament amb aquesta memòria.

David Prades ha batejat el projecte com a Minerva, la deessa de la memòria, l'estratègia i la guerra, perquè amb ella vol "combatre aquestes malalties neurodegeneratives.