El negre de Banyoles: la polèmica que va sortir a les pàgines del New York Times

Barcelona

Un home dissecat i negre va estar exposat en el museu Darder de Banyoles durant 81 anys. Formava part de la col·lecció d'aquest metge i aficionat a la taxidèrmia. Abans havia estat exhibit a la botiga que Darder va tenir durant l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. Tot i que s’havia identificat com a betxuana o pigmeu, en realitat es tractaria d’un home de l’ètnia boiximana, pròpia de la zona sud d’Àfrica. Tenia un cartell que posava: bosquimà del Kalahari. De forma popular era conegut com “el negre de Banyoles”.

El 1991, un metge de Cambrils, Alphonse Arcelin, d’origen haitià, va enviar una carta a l’aleshores alcalde, Joan Solana, demanant que es deixés d’exhibir el boiximà. Segons ha explicat Solana en una entrevista a la secció Penombres de l'Anna Punsí, ell havia manifestat anteriorment la seva voluntat de transformar el museu, però a partir d'aquell moment l'assumpte se'n va anar de les mans i va tenir ressò arreu del món.

La retirada de les restes

El cas és que fins al 1997 no es tanca definitivament la sala de l’Home. El cos de l’home dissecat va ser traslladat al magatzem. I no és fins l’any 2000 quan se signa el conveni amb l’Estat pel qual es fa càrrec de les restes. Per evitar expectació mediàtica, les restes es van traslladar de nit cap al Museo Antropológico Nacional de Madrid, des d'on van ser enviades a Gaborone, capital de Botswana, on són enterrades en un parc durant una cerimònia multitudinària.

El lloc de sepultura

Els periodistes Xavier Aldekoa i Júlia Badenes, la qual ha participat al Penombres, hi van anar 10 després i van trobar que el lloc on havia estat enterrat el boiximà era el punt on es col·locava el banderí per llançar el córner a la porteria d’un improvisat camp de futbol, en un parc de la ciutat. Aldekoa i Badenes descrivien el terreny ple d’escombraries, deixadesa i pedres.