"Tenir Tinder i lligar ho pot fer tothom, no és una cosa exclusiva dels joves"

Barcelona

La Francesca Llopis és una artista plàstica barcelonina. Fa uns anys es va quedar sola. La filla just marxava a l'estranger i patia la síndrome del niu buit. Una de les conseqüències de la seva metamorfosi va ser obrir-se un perfil a Tinder, l'aplicació de cites, animada per les seves amigues. Aleshores tenia 60 anys. Aquesta història la recull el documental 'Francesca i l'amor', de l'Alba Sotorra, que s'ha presentat aquesta setmana als cinemes Girona on ha començat La GRAN Pantalla, el Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona. Un festival amb l'objectiu d'apropar el cinema a les persones grans, de desmuntar els prejudicis i els estereotips sobre la tercera edat i d'oferir una mirada positiva sobre els reptes de l'envelliment, com la bretxa digital, l'edatisme o la solitud no desitjada.

L'objectiu està més que aconseguit. Una hora abans de la projecció de la pel·lícula ja hi ha persones esperant al carrer per entrar. Algunes d'elles, sense reserva, tenen l'esperança que falli algú i quedi algun lloc buit per entrar a veure el film de Sotorra. A partir de les sis de la tarda tothom és dins: són gairebé 300 persones que han vingut a veure 'Francesca i l'amor', que ha presentat la mateixa protagonista, i a quedar-se després al col·loqui posterior per parlar sobre els temes que aborda el documental.

Tinder als 60

"Obrir-me el perfil a Tinder va ser molt complicat", explica la Francesca, sobretot perquè el va obrir l'Alba Sotorra, qui l'anava gestionant, "jo no tenia ni idea qui em trobaria a la cita", segueix. Aleshores tenia 60 anys i Tinder, com totes les aplicacions i webs, és un "curro" per la gent que no ha crescut amb elles. La Francesca també ha afegit que és entretingut, ja que hi ha molta gent que penja de tot: "fotos, poemes i també coses horribles".

Per ella, "trobar una persona o poder lligar actualment, ja no depèn de l'edat". Tothom fa servir aquestes aplicacions i també l'han de poder fer servir les "persones grans que volen gaudir de la vida": "tenir Tinder i lligar ho pot fer tothom, no és una cosa exclusiva dels joves". Tot i que, en la seva opinió personal, el fet de conèixer-se per aplicacions ha fet perdre "les relacions espontànies que es produeixen en un museu o en un bar".

El niu buit

Utilitzar Tinder va ser només un dels molts canvis que va haver de fer la Francesca quan la seva filla va marxar. Ella és una dona amb moltes coses que la fan viure i que marxes la seva filla va ser "un tema més aviat emocional". Explica que va haver-hi "un clic, un clac i un catacrac", la sensació del niu buit, l'espai que ocupava la seva filla. La Juna tocava el piano i a casa, "sempre era present la seva música", així que quan va marxar, la Francesca va viure "una sensació de silenci". Ja no hi havia piano: "ja no podia esperar que ella toqués, sinó que havia de tocar jo".

A més, la Francesca, com a artista dona, sent que moltes vegades s'ho ha de portar tota sola: "ens ho hem de fer tot nosaltres", no com els homes, que normalment "tenen una dona al costat que els acompanya". És per això que reivindica que ella no està per cuidar a cap home, sinó a ella mateixa, juntament amb les seves col·legues.