Vall d'Hebron prova rellotges intel·ligents per detectar arrítmies en pacients d'ictus

Barcelona

L'Hospital Vall d'Hebron prova un nou mètode per detectar un tipus arrítmia, la fibril·lació auricular, que quintuplica el risc de tenir un ictus. Amb un rellotge intel·ligent, l'hospital controla el ritme cardíac dels pacients que han patit prèviament una embòlia per analitzar si apareix aquesta arrítmia i poder adaptar la medicació dels pacients. "Si la detectem, comencem un tractament perquè l'arrítmia no provoqui embòlies", explica a SER Catalunya el doctor Jorge Pagola, neuròleg de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Vall d'Hebron i investigador en cap de l'estudi.

La prova s'ha fet amb 70 pacients del Vall d'Hebron, de 80 anys de mitjana, hospitalitzats per haver patit un ictus. Tots ells portaven un rellotge intel·ligent per mesurar el ritme cardíac i, a més, se'ls realitzava un electrocardiograma continu durant unes hores per tal de comparar els resultats. Els rellotges van detectar un 35% dels casos d'arrítmia, però tots els que detectava tenien realment una fibril·lació auricular, confirmada per l'electrocardiograma. L'estudi apunta que els rellotges són poc efectius a l'hora de detectar la freqüència cardíaca real o els episodis d'arrítmia en persones d'edat avançada. Els investigadors pensen que els canvis en la pell o la circulació sanguínia, propis d'aquesta edat, poden alterar els resultats.

Ara com ara, els rellotges intel·ligents no són mètode que permeti fer diagnòstics sanitaris sinó que suposa una eina complementària per a la diagnosi "senzilla d'utilitzar, de baix cost i no invasiva", explica el doctor. Quan els rellotges detecten una arrítmia d'aquest tipus, es fa una diagnosi amb altres eines. Des de l'hospital expliquen que cal més recerca per provar l'efectivitat del sistema en persones més joves i en pacients no hospitalitzats.

Un dels avantatges principals d'aquests mètodes és el cost econòmic, que pot ser d'entre 150 i 400 euros per pacient, una xifra inferior al que suposen els mètodes, com els marcapassos, que requereixen un implant i, per tant, és més assumible pel sistema públic de salut. La intenció del projecte és que es desenvolupi un sistema que sigui compatible amb Android, ja que és el sistema operatiu més accessible i més estès entre els potencials pacients.

Des de l'hospital fan èmfasi en la importància de l'estudi per prevenir una patologia que ja afecta força la societat: una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la seva vida, una dada que es preveu que s'augmenti per l'envelliment de la població, i l'ictus és el principal motiu de discapacitat a Catalunya.

Un mètode còmode que acompanya

Un altre element important d'aquests dispositius és que fa sentir acompanyats els pacients. El doctor Pagola explica la dificultat que tenen per explicar la patologia i les seves causes, quan no les coneixen, fet que pot portar els pacients a viure amb por pensant que els pot tornar a passar. La Purificación, una participant de l'estudi, ho explica per a SER Catalunya: "Com que l'ictus em va passar de nit, tenia la sensació que em tornaria a passar i no me n'adonaria. Però amb el rellotge, com que hi havia persones que estaven en contacte amb mi, em sentia més tranquil·la".

"A vegades em marcava que tenia arrítmia i em trucaven per preguntar-me com estava. Em semblava que per això ja em passarien menys coses", diu la Purificación. L'efecte psicològic en els pacients també és un element que tenen en compte els investigadors. Pagola admet que l'ictus "és una mena de trauma, perquè apareix de forma sobtada, no avisa i poden quedar seqüeles".

Després de portar el rellotge durant sis mesos, ella es trobava millor i, després que les proves sortissin bé, des de l'hospital li van dir que no calia que el portés més, "per això no em va saber greu que me'l traguessin", relata. Encara porta un implant que li controla el ritme cardíac i està en contacte amb l'hospital.