La fiscalia de medi ambient arxiva les denúncies per una suposada manipulació química als núvols
El ministeri públic ha confirmat que els traços que es van veure al cel de Barcelona són esteles produïdes pels avions o "simples núvols"
Deixants de vapor d'aigua que deixen anar els avions
Barcelona
La fiscalia de medi ambient de Barcelona ha arxivat les denúncies sobre una suposada manipulació química als núvols. Les queixes es van rebre entre els mesos d'abril i maig quan, en diverses localitats de la demarcació de Barcelona, van aparèixer uns traçats al cel durant uns quants dies. El ministeri públic ha confirmat, ara, que el que es va veure eren esteles produïdes pel trànsit dels avions o "simples núvols" i que les denúncies estan relacionades amb una coneguda "teoria de la conspiració" que considera que les esteles surten d'aparells llançadors d'elements químics amb l'objectiu de modificar el clima (els chemtrails).
Segons l'Agència Estatal de Meteorologia les esteles de condensació dels avions són núvols de gel en forma de línies llargues que es formen pel pas de les aeronaus per la condensació del vapor d'aigua. La mateixa agència diu que "no s'han de confondre amb els núvols".
El ministeri fiscal també ha recordat que la comunitat científica ja ha rebutjat aquestes "teories de la conspiració" perquè considera que les empremptes al cel són esteles de condensació generades pels avions o simplement un tipus de núvols. Així, la fiscalia ha declinat que les esteles siguin una conseqüència de cap compost químic específic que tingui la intenció de perjudicar el medi ambient.
La teoria de la conspiració chemtrail, extesa a les xarxes socials
Els experts alerten que la conspiració chemtrail no té base científica, però aquesta s'ha extès gràcies a les xarxes socials. Allà, apareixen imatges de persones que, suposadament, introdueixen aquestes substàncies als avions. Són, en realitat, fotografies que han estat falsejades i que imiten m`petodes d'altres teories de la conspiració que es van crèixer amb la pandèmia.
Más información
Fa uns mesos, el professor de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, Alexandre López-Borrull, en va parlar a SER Catalunya: "Se'n fan bons documentals i s'intenta que algú reconegut o, directament, famós se'n faci ressò i aconsegueixen així tenir un altaveu".