Penombres: s'ha de donar veu a un agressor?

Barcelona

Aquesta és una de les preguntes a les quals ha intentat trobar resposta l'últim Penombres de la temporada. La nostra col·laboradora i directora de continguts de True Crime Factory, Anna Punsí; la cap de successos i tribunals d'aquesta casa, l'Andrea Villoria; i la periodista d'El País, Rebeca Carranco debaten sobre aquesta i d'altres qüestions relacionades amb el periodisme de successos.

L'entrevista de Mayka Navarro a Dani Alves o la del diari El Mundo a el Yoyas -que està en cerca i captura- ha posat damunt la taula el debat de si s'ha de poder entrevistar un agressor. Carranco no té resposta a la pregunta, Villòria creu que en el cas d'Alves és un personatge públic que ha de donar explicacions i Punsí considera que si es parla de fets, cal també saber què diu una de les parts implicades: "ajuda a explicar els perquès", aclareix.

Publicar la nacionalitat dels agressors: si o no?

Segons Rebeca Carranco explica que fa 10 anys enrere, es publicava la nacionalitat de la mateixa manera que es publicava l'edat, que no hi havia repercussió, ara, però, la cosa ha canviat: "si la dius perquè la dius, si no ho fas perquè no ho fas, i posar-ho inclou una sèrie de comentaris racistes". Amb el mateix es troba l'Anna Punsí, "les respostes a alguns tuits on hi poses la nacionalitat fan por i fàstic" i afegeix: "si l'agressor és japonès o suec no passar res, però si és nord-africà o d'Amèrica del sud, la cosa canvia".

El paper de twitter en el periodisme de successos

Twitter juga un paper actiu en informació i en desinformació i la quantitat de fakes que circulen a les xarxes ha obligat els periodistes a posar-hi context, i a informar i situar les imatges al fet que pertanyen. Punsí, que ha sabut trobar la part positiva de les xarxes, assegura que la xarxa l'ha obligat a anar ràpid, a explicar les dades en temps real i li ha donat també, visibilitat, alerta, però que el twitter "el carrega el diable".