Eu Manzanares: "El teatre t'ha de fer connectar i després, clavar-te una bufetada"

Barcelona

Anys 50. Una dona ha de donar sang en uns laboratoris de la part alta de la ciutat a canvi d'un plat a taula per la família, que creixerà enmig de la precarietat però almenys, alimentada. D'aquesta anècdota real en surt 'Nessun dorma', escrita i dirigida per Eu Manzanares i que podeu veure a la Sala Beckett de Barcelona fins al 27 de juliol (dins del marc del Festival Grec). Una història que narra la vida de tres generacions de dones: àvia, mare i filla. Aquesta àvia que havia de vendre's la sang sobreviure, una mare que fa de netejadora de cases de rics i teatres, i una filla dramaturga que vol portar la seva història a l'escenari. I és que la venjança... pot ser meravellosa.

Aquest diumenge ens han acompanyat al Tot és comèdia l'autora i directora Eu Manzanares i una de les actrius, Anna Barrachina. La resta d'actors i actrius de l'obra són Pep Blasco, Queralt Casasayas i Júlia Truyol. Eu Manzanares explica que va tenir clar que volia portar a escena el que li havia passat a la seva àvia i que de fet va passar a tantes altres dones d'aquella època, en la que a canvi d'un cistell amb menjar donaven la seva sang a grans farmacèutiques.

La història de l'Eu va començar a escriure-la fa un any i mig, "em rondava pel cap feia temps, des que vaig saber que la meva àvia donava sang a canvi de diners. Això em va fer connectar amb tota la precarietat que ha marcat la meva família", explica. La gota que vessa el got és un dia que passa pel Liceu i veu que la farmacèutica per la que la seva àvia es deixava la sang (literalment) és una de les mecenes del gran teatre, "i pornogràficament milionària" com puntualitza dir. Aquesta història basada en fets reals -la família de l'Eu- és una història social: moltes dones d'aquella època es van veure evocades a fer el mateix, "hi ha espectadors que han vingut i que després de veure l'obra s'han acostat per compartir que la seva història era la mateixa", diu l'actriu.

"Si aquest projecte me l'arriba a proposar l'Eu un mes abans, li hagués dit que no", recorda l'Anna Barrachina. L'actriu sortia d'un càncer de pulmó quan l'Eu va trucar-la per proposar-li el seu paper (el paper de la seva mare a la vida real, perquè no oblidem que l'obra està basada en l'àvia i mare de la dramaturga), "va ser conèixer la història i vaig dir directament que sí, no en vaig tenir cap dubte: per la història i per la mateixa Eu", somriu. "El meu personatge és un regal, m'emociono" comença la Barrachina, "era una gran responsabilitat interpretar la mare de l'Eu, quan ens vam conèixer vam plorar juntes". El que fa Nessun Dorma, segons ella, és dignificar les dones que es tendeix a invisibilitzar.

"El teatre és un món molt precari i és una lluita constant", reflexiona l'Eu, que reconeix que és molt difícil que es confiï en noves autories, "i més quan el tema pot ser incòmode".

Únete al canal de WhatsApp de la SER