Només un 3% dels inscrits en casals d'estiu tenen alguna diversitat funcional
Malgrat que tant la Generalitat com les empreses treballen per una inclusió real, les xifres demostren que el lleure és molt menys inclusiu que l'escola, tal com denuncien les associacions des de fa anys
Infants participant a diverses activitats de lleure. / ACN
Barcelona
Les associacions de famílies de persones amb diversitat funcional denuncien que els casals i colònies d'estiu no són prou inclusius. Tot i que la Generalitat ofereix ajuts i hi ha diverses empreses i entitats que tenen tot un seguit de protocols per atendre aquests infants, les famílies segueixen sense confiar plenament en els casals.
Si mirem xifres de l’any passat, en total a Catalunya gairebé 300.000 infants i joves van gaudir d’activitats de lleure a l’estiu, comptant les que ofereix la Generalitat i les que ofereixen les entitats i empreses del lleure. De tota aquesta oferta, d’aquestes 300.000 places, tan sols 354 eren places adaptades, segons xifres del govern català. Hi ha una altra dada que ratifica que aquesta xifra és testimonial: el curs passat, a les escoles i instituts de tot el país, hi havia matriculats gairebé 28.000 alumnes identificats amb diversitat funcional. Només un de cada 100 de tots aquests infants va anar de colònies, mentre que entre els alumnes sense cap diversitat funcional la xifra s'enfila fins al 30%.
Les entitats demanen més formació
Les famílies dels infants i joves amb necessitats educatives especials no es refien de la formació que tenen els monitors, que no està homologada. Davant el temor que els seus fills no estiguin còmodes o ben atesos al casal o a les colònies, prefereixen no portar-los. Algunes temptegen el terreny, però d'altres ni s'ho plantegen. Per solucionar aquest problema, diverses organitzacions i associacions de famílies demanen més recursos i, sobretot, formació. La presidenta de la Federació Catalana d’Autisme, Neus Payerol, proposa que aquesta formació s’exigeixi des de les institucions a l’hora d’adjudicar el casal municipal. "En els plecs de càrrecs que fan els ajuntaments es podria demanar que hi hagi persones amb aquest tipus de formació", apunta Payerol.
"No és un problema econòmic"
Des d'organitzacions com la Fundació Pere Tarrés o Fundesplai, asseguren que ofereixen formacions específiques als monitors i que intenten adaptar les places a les necessitats dels infants i joves. El problema, però, és que aquestes formacions no són reglades i molts cops no donen suficients eines als monitors. Tate Bonany, directora de l'entiat Jocviu, considera que "hi hauria d'haver una formació reglada, que no fos només per tapar forats o fer el 'paripè', sinó que realment donés resposta a les necessitats que té el monitoratge actualment". A més, Bonany afirma que la manca de monitors especialitzats no és per un motiu econòmic, ja que a dia d'avui els monitors ordinaris i els monitors amb formació específica cobren el mateix i, per tant, no és més car contractar un monitor amb formació específica.