La Paeria atura la construcció de l’alberg a Pardinyes

Lleida

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha afirmat que el nou equip de govern presentarà al setembre al conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, amb qui s’ha reunit aquest dimarts a Barcelona, un model d’inclusió que atengui les necessitats dels serveis socials de la ciutat, ajustant-se als diferents perfils i que, alhora, s’emmarqui en les línies de conveni establert amb la Generalitat per garantir l’aportació econòmica. L'ECMU no es construirà, "en coherència amb el que havíem afirmat durant la precampanya i la campanya electorals, perquè plantegem un model d'inclusió social alternatiu que garanteix un acompanyament individual a cada persona que pot necessitar l’ajuda i el suport dels serveis socials". L'anterior govern municipal d'ERC i Junts va dissenyar un projecte per acollir a persones sense llar i temporers que també servís de múltiples usos. Estava previst edificar-lo a les antigues sitges del Senpa, al carrer Xavier Puig i Andreu; la construccio anava finançada amb 4 milions per la Generalitat. "No hi haurà alberg a Pardinyes" diu contundent Fèlix Larrosa

El paer en cap plantejarà un altre model per no perdre els 4 milions que aportava el Govern de la Generalitat: "traslladarem per escrit en el termini d’un mes el nostre model d’inclusió social per Lleida, amb la finalitat de garantir i destinar els recursos econòmics per a la seva implementació".

Proposta socialista defensada en l'oposició

Per a les persones sense llar: "Proposem implementar el model ‘Housing First’ per oferir, com a actuació prioritària, una llar que proporcioni intimitat i una vida autònoma a les persones sensesostre que, per diferents motius, no poden accedir a un allotjament adequat i estable. Durant aquest procés, que té com a objectiu la reinserció social de les persones, tècnics dels serveis socials i de les entitats realitzen un acompanyament d’una manera individualitzada, fomentant la seva autonomia, amb la finalitat que puguin refer i crear vincles socials i laborals."

Per a les persones temporeres, que venen a treballar a la campanya de la fruita, que disposen de recursos econòmics, però que no poden accedir a l’habitatge per manca d’oferta o per altres factors com l’estacionalitat de la seva estada: "Destinar pisos de lloguer social de la borsa d’habitatge pública, per garantir un allotjament".

Per disposar de més oferta d'allotjaments, "també proposem avançar en les modificacions de les normes urbanístiques amb l'objectiu de construir nous espais residencials al costat de les explotacions agràries o rehabilitar-ne d'existents, gràcies a diverses línies d’ajuts. En aquests habitatges, de convivència reduïda i que garantirien la privacitat dels treballadors i les treballadores, s’hi podrien allotjar fins a 800 persones. Aquesta via per garantir un allotjament ha d’anar acompanyada d’un programa d’integració i de suport dels treballadors i treballadores, per tal que tinguin accés a serveis bàsics per fer la compra i realitzar activitats d’oci, de formació i de lleure"

Per a les persones temporeres que venen a treballar a la campanya de la fruita i que, per diverses raons, no poden fer-ho perquè no tenen permís: "Proposem fer un acompanyament individualitzat segons les seves necessitats i plantegem que se'ls atorgui un permís temporal perquè puguin treballar"

Perfil de persones temporeres

L’Ajuntament de Lleida està donant servei a més de 300 persones entre els habitatges i el dispositiu de persones temporeres que venen a la ciutat a la campanya agrària. Larrosa ha qüestionat que l’equipament que s’havia proposat pogués atendre aquestes necessitats, amb 116 places després d’ampliar-lo i, davant d’això, ha reflexionat sobre el límit quan es parla de persones. L’atenció a persones temporeres requereix incrementar l’oferta de pisos i facilitar l’accés a un habitatge digne. En aquests moments, ha matisat que al dispositiu a Fira de Lleida s’hi allotgen persones en situacions diverses i que cal acompanyament i donar el suport necessari, amb els recursos adients.

En aquest sentit, ha posat l’exemple que no té sentit que la Generalitat doni permisos als pagesos i propietaris d’explotacions per a allotjaments si a l’Horta de Lleida les normes urbanístiques no permeten adequar els usos a aquesta funció o a fer noves edificacions. Ha afegit que havien fet càlculs i que unes 800 persones podrien acollir-s’hi, reflexions que s’han compartit a la Taula de coordinació de la fruita.