Ricard Ardèvol: "Els Jocs Olímpics van passar de llarg del Paral·lel"

Barcelona

Qui era Ricardo Ardèvol, el rapsode de màxima sensibilitat? Va ser artista, locutor de Ràdio Barcelona i representant d'estrelles de l'escena catalana com Serrat, Peret, Mary Santpere, Sara Montiel i Manolo Escobar, i ara les seves memòries es poden llegir al llibre que ha escrit el seu fill, Ricard Ardèvol, a partir de converses amb el seu pare i d'haver treballat plegats a Producciones ERA, empresa familiar dedicada durant anys a la representació d'artistes. Pel 'Tot és comèdia' ha passat en Ricard, fill del Ricardo, per recordar aquesta figura i el seu talent.

'Memòries de Ricardo Ardèvol Llorens, la meva vida amb els artistes'. Aquest és el títol del llibre que ha escrit el fill d'aquest rapsode, artista i representant amb l'editorial Círculo rojo. En total, 20 capítols en els que s'hi recorden alguns dels grans noms amb els que va treballar, així com del Molino, el somni fet realitat del teu pare. Sempre havia estat un enamorat del Paral·lel pels seus teatres, i en volia tenir un. Ho va aconseguir el 1981 i va estar-hi al capdavant durant 13 anys, fins al 94. El temple del music hall, aquesta combinació de música, ball i comèdia. Hi ha un capítol on es fa memòria en l'època de Pasqual Maragall, els jocs olímpics. "Els jocs olímpics van passar de llarg al paral·lel", ho escriu el Ricard Jr però va ser textual dita pel seu pare: el Molino estava en perill, i les olimpíades no van ajudar a reflotar-lo.

La història de Ricardo Ardèvol amb els artistes comença l'any 1959, a Sant Carles de la Ràpita: era habitual aleshores que els alcaldes dels pobles on el rapsode organitzava concerts intentessin "vendre" alguns dels artistes locals, "sovint eren aficionats, res de l'altre món". Aquell dia, l'alcalde li demana que deixi cantar un noi que ho feia molt bé pels bars del poble. El nen es deia Antonio, però el nom artístic amb el que es va fer famós va ser Juan José. El Ricardo va veure ràpidament que aquell noi tenia futur, així que va optar per a ser el seu representant i ajudar-lo a fer-se un nom en la indústria. Tot va sortir tan bé que aviat van decidir anar a l'Argentina (les Amèriques) a continuar triomfant. Tot es va torçar quan al Juan José li va canviar la veu, el nen s'havia fet gran. Després de desavinences amb l'entorn del nen, les relacions entre el Ricardo i ell es van trencar, fins al punt de no recuperar-se mai.

Un cop tornat de l'Amèrica Llatina, el Ricardo deixa la seva feina a Ràdio Barcelona definitivament (n'havia marxat amb excedècia), i és quan opta per dedicar-se exclusivament a la representació d'alguns dels artistes que gràcies a la ràdio havia conegut: en són noms Manolo Escobar i Mary Santpere, dels qui en destaca una estreta amistat més enllà de la relació professional, també de Peret, Serrat, Raphael, Sara Montiel i Emili Vendrell.

"M'agradaria que el meu pare fos recordat per ser un home que va viure el món de l'espectacle com ningú", explica el seu fill en aquesta entrevista on repassem algunes de les anècdotes que va viure amb els artistes.