Deté un lladre que havia entrat a robar a casa seva i acaba desenganyada amb el sistema

Portbou

Des de fa anys, els veïns de Portbou es queixen d’indefensió policial i abandonament per part de les administracions de l’Estat i la Generalitat. Per aquest motiu, l’Alejandra, una veïna del poble, ha volgut explicar què li va passar dimecres passat quan va aconseguir ‘detenir’ un lladre que havia entrat a casa seva. La cosa es va complicar fins el punt que ella va acabar essent amenaçada de sanció per part de la policia i del jutge.

Va passar a dos quarts de dues de la tarda. L’Alejandra va veure un home que sortia de la seva casa familiar, al costat de la Rambla de Portbou, li va fer un crit demanant que s’identifiqués i, "al topar amb la paret li va caure del damunt la cartera del meu marit i la meva bossa de mà que havia deixat al menjador de casa”.

La dona el va començar a escridassar i va aconseguir que el lladre s’assegués a terra. “Em va començar a demanar perdó mig en francès i mig en àrab”, explica aquesta veïna, que al mateix temps va trucar al 112 demanant als Mossos que hi anessin ràpid perquè estava retenint un lladre.

Mentre esperaven, ella i el marit van fer guàrdia perquè l'intrús no s’escapés i també vigilaven un presumpte còmplice que hi havia a la Rambla. “En cap moment hi va haver violència per part d’ell ni nostra”, puntualitza.

Poc després va arribar-hi un vigilant municipal d’estiu de Portbou i, vint minuts després, s'hi van presentar dos agents dels Mossos d’Esquadra a qui la dona va explicar "tots els detalls mentre ells es queixaven de la molta feina que tenen”.

Indignació

Segons la dona, els agents li van comunicar que hauria d’anar a la comissaria de Figueres, a més de 30 quilòmetres, per presentar una denúncia. Quan la veïna els hi va dir que no podia perquè té al seu càrrec la seva mare de 94 anys diu que una agent li va dir que "estava obligada a fer-ho perquè, en cas contrari, la propera vegada que truqués no vindrien".

"Després va rectificar perquè va veure que s’havia equivocat, mentre jo insistia que se l’emportessin de casa meva”, relata la dona. Finalment, va accedir a anar a Figueres a presentar denúncia i s’hi va estar dues hores per “explicar exactament el mateix que havia dit als agents a casa i que ja havien anotat en una tauleta, donant l’excusa que a Portbou tenen oficina però no personal”.

La contrarietat de l'Alejandra va anar a més quan li van comunicar que l’endemà al migdia -dijous 3 d'agost- havia de presentar-se als jutjats de Figueres. Quan els va dir que no podria anar-hi perquè no condueix, està al càrrec de la seva mare i perquè tenia 10 persones a dinar a casa li van donar un número de telèfon i quan hi va trucar, encara alterada pels fets, explica que li van reclamar que hi anés "en tren i des de l'estació fins als jutjats a peu" perquè, segons relata, estava "coartant la llibertat d’una persona que està detinguda i mentre no hi anés no el podien deixar en llibertat". D'acord amb la seva versió, la van "amenaçar amb una multa" si no ho feia perquè estava citada a comparèixer.

"Al final hi vaig anar després d’ajudar la meva mare a llevar-se i esmorzar. Als jutjats m’hi vaig estar fins passades les dues i quan li vaig recriminar al jutge tot el temps que m'havien fet perdre em va renyar i em exigir que fos empàtica perquè tenen molta feina", explica l’Alejandra, que considera que en aquesta societat “no paga la pena ser heroi ni heroïna perquè sempre surt malparada la víctima. Entren a les cases i els ‘putejats’ som nosaltres, mentre a la policia enlloc d’estar al carrer els fan anar en massa als judicis".

"Ahir en el meu cas hi havia 5 agents al judici i cap d’ells era el que havia vingut a casa el dia dels fets”, denuncia aquesta veïna a qui no estranya que “a la molta gent que li entren a casa a Portbou no denunciïn res perquè acaben essent els perjudicats mentre els policies i els jutges es dediquen a dir que tenen massa feina”.

Neguen que la renyessin

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya matisen el relat. Adverteixen que se la va citar per a un judici ràpid a les 11 del matí i que la denunciant va trucar al jutjat dient que no hi volia anar o que, en tot cas, havien de recollir-la en cotxe. Després d'explicar-li que als judicis ràpids qui fa la citació és la pròpia policia, que no es poden ajornar i les conseqüències que podria tenir no presentar-s'hi, finalment va accedir.

Reconeixen que, un cop al jutjat, per problemes informàtics i perquè el detingut va demanar un intèrpret, el judici es va endarrerir dues hores. En tot cas, fonts del TSJC expliquen que el magistrat va cridar la denunciant al seu despatx per disculpar-se per la demora i per agrair-li que, tot i les dificultats de mobilitat que tenia, s'havia presentat i també per admetre-li que entenia que no li semblés bé el procediment però que estaven obligats a seguir-lo.

La disculpa, afegeixen, es va tornar a repetir davant de tothom quan va començar la vista i la denunciant, en el moment de declarar, va protestar perquè "la policia i el jutge" li havien "coartat la llibertat".

'Barra lliure'

L’Alejandra ha volgut explicar la seva història per “denunciar la falta de serveis que hi ha a Portbou, sense policia als carrers i amb molts lladres que venen de França a robar perquè els hi deu ser més còmode fer-ho aquí perquè no els passa res i tenen barra lliure”.

El jutge va acabar imposant al lladre una pena d’un mes de presó o, en el seu lloc, 90 euros de multa. L'Alejandra, en canvi, “hauria posat 900 euros de multa al jutge que em va dir que m’havia d’amonestar per la meva actitud i 900 euros a l’agent dels Mossos”.