Troben un fre natural a l'expansió de la malària a l'estómac d'un mosquit
L'investigador de Santa Coloma de Farners, Lluís Ballell, forma part del grup de científics que han trobat, gairebé per casualitat, com frenar la propagació d'una de les malalties que més morts causen.
El laboratorio que investiga medicamentos para la malaria o la tuberculosis cumple 30 años en Tres Cantos
Girona
Al centre d'investigació de Tres Cantos (Madrid) de la farmacèutica GlaxoSmithKline (GSK), aviat farà una dècada, els mosquits que importaven del Regne Unit per investigar com aturar la malària van deixar d'infectar-se amb el paràsit i, per tant, no servien per investigar. D'un contratemps important per a l'empresa, però, en va acabar sortint una troballa inesperada que pot contribuir a frenar l'expansió d'una malaltia que cada any s'emporta per davant mig milió de persones i la meitat son nens.
Analitzant els estómacs d'aquells mosquits que no servien per experimentar -si no contreien la malària no es podia testejar cap antídot- hi van trobar una soca d'un bacteri molt present en la natura -Delftia tsuruhatensis TC1, sobretot en zones endèmiques de malària- que segrega una molècula anomenada harmane que impedeix que la malària es desenvolupi a l'estómac del mosquit i, per tant, que talla la cadena de transmissió cap als humans.
L'investigador de Santa Coloma de Farners, Lluís Ballell, que aquell moment era el cap del grup de malària de GSK (ara treballa en una altra empresa del sector) explica que els va agafar per sorpresa l'aparició d'aquest bacteri als estómacs d'aquells mosquits però que, certament, es tracta d'un microorganisme molt present en la natura, sobretot en zones amb forta incidència de malària. És, per tant, una sortida natural que no requereix cap modificació genètica.
Segons publica la revista Science, la troballa es va testejar amb ratolins i es va comprovar que els que tenien aquest bacteri a l'estómac tenien una taxa de transmissió molt baixa mentre que els altres la tenien del 100%. Posteriorment, també es va provar en uns hivernacles controlats a Burkina Fasso d'uns 100 metres quadrats -coneguts com a MosquitoSphere- i es va arribar a la conclusió que els mosquits que ingerien aquest bacteri o s'impregnaven d'ell, veien disminuïda dràsticament la seva capacitat de transmetre la malària sense que, a més, afectés el cicle de vida dels mosquits.
Ballell diu que això obre la porta a poder 'vacunar' preventivament els mosquits transmissors de malària amb les mateixes trampes de sucre que s'utilitzen per administrar, per exemple, insecticides i que, a més, no caldria esperar gaire anys.
En l'estudi també hi ha participat la Universitat Johns Hopkins (EEUU). Les conclusions s'acaben de publicar a la prestigiosa revista Science. La malària és, després de la Sida i la tuberculosi, la tercera causa de mort més important a nivell mundial.
