Zones rurals sense fibra òptica: "El nostre poble no és rendible"
Un 5% dels habitatges catalans encara no té connexió ràpida i els ajuntaments busquen operadors per donar aquest servei

Fibra òptica als pobles rurals
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La fibra òptica no arriba a un 5% de les cases catalanes, segons el Ministeri de Transformació Digital. Catalunya és una de les comunitats amb més connectivitat, però encara hi ha zones rurals on fora de l'abast dels cables de la fibra. Els més castigats són els pobles de menys de mil habitants i, sobretot, els micropobles, amb nuclis urbans petits i cases molt disseminades. El Govern té el compromís de dur a cada municipi almenys un punt de connexió de fibra òptica i ja el tenen a 562 localitats. N'hi ha 183 més en construcció i en queden 202 de pendents. De tota manera, aquí no s'acaben totes les traves, perquè després cal trobar una operadora que exploti aquest punt i desplegui una xarxa que arribi a totes les cases.
És el cas de Sobremunt, un micropoble de menys d'un centenar de persones al Lluçanès. Fa un any i mig, l'Ajuntament va decidir fer la inversió en una infraestructura que donés connectivitat a totes les cases del poble. "Vam fer un estudi amb totes les operadores per saber si hi tenien interès", recorda l'alcalde d'aleshores, Albert Güell. "Evidentment, la gran majoria van dir que no perquè els mou l'interès econòmic i el nostre poble no és rendible per fer-ho", afegeix. "L'objectiu era tornar a posar en valor totes les masies que quedaven aïllades i facilitar que puguin ser ocupades per persones que vulguin venir-hi a viure".

Un operari instal·la els cables de fibra òptica a una casa / ARXIU

Un operari instal·la els cables de fibra òptica a una casa / ARXIU
Finalment, van dur a terme el projecte amb Vera, una operadora petita de la Catalunya central, que es dedica a portar fibra òptica a zones rurals. "De la mateixa manera que una carretera necessita estar en bones condicions, totes les cases de Catalunya necessiten que els arribi la fibra òptica", assenyala el seu conseller delegat, Marc Mundó. La companyia ha desplegat una xarxa de connexió ràpida a localitats com Gurb, La Pobla de Claramunt, Sallent, Santpedor o Sant Fruitós del Bages. "Es fa servir com a justificació que a les zones on costa més arribar ja en tenen prou amb el 4G", lamenta Mundó. "Per llegir el diari potser sí, per altres necessitats, no", conclou. Un cop construïda la instal·lació de fibra òptica, des de Vera també deixen que les grans companyies explotin la infraestructura a canvi d'una tarifa. D'aquesta manera, els clients que volen paquets més complets, no han de renunciar als altres serveis.
Connectivitat per combatre el despoblament
Des de l'empresa tenen clar que facilitar l'accés a la fibra òptica és una mesura clau per frenar el despoblament. "Ja no és només el teletreball. Amb una bona connectivitat, una fàbrica es podria obrir en poblacions que no estiguin, per exemple, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona", explica Mundó. De fet, els ciutadans de Sobremunt comenten que la fibra els ha canviat el dia a dia. L'Àngel és ramader i viu en una masia de pagès aïllada. No tenia línia de telèfon i havia d'accedir a internet a través de satèl·lit, que "no anava gaire ràpid i era força car". "Ens podem comunicar millor amb els nostres familiars, podem treballar telemàticament, vendre productes en línia...", diu. "A la televisió només vèiem TV3 i Telecinco", recorda, "ara tenim l'opció de mirar altres coses per internet".

Pol Valero Pallarès
Periodista d'Economia a Ràdio Barcelona. Habitatge, banca, laboral... una mica de tot. Llicenciat en...




