Mil hores recollint brutícia mentre pesquen
Els pescadors que participen al 'Pesca Neta' recullen tot tipus de residus, els classifiquen i introdueixen les dades en una aplicació mòbil que ha permès saber quant temps dediquen a aquesta activitat per la que no cobren res.
Un pescador d'una embarcació d'arrossegament ensenya unes aletes de bussejar. / Gemma Parés
Girona
El projecte Pesca Neta es va posar en marxa el 2020, hi participen 181 embarcacions -la immensa majoria de les que queden- de les 11 confraries de Girona i implica des de l'arrossegament fins a les arts menors. Això, segons els científics, permet tenir una radiografia més precisa de l'estat del mar perquè mentre les barques de l'arrossegament recullen residus que son a molts metres de profunditat, les embarcacions petites que van amb armallades o tresmall, arrepleguen residus que son a menor profunditat o gairebé a superfície.
Aquest estiu, a part de posar la brutícia que pesquen en un cubell i separar-la per poder-la llençar després al contenidor que toca, han estrenat una APP en la que cada embarcació hi introdueix la informació (quilos, tipus) i les fotografies del que han 'pescat'.
En Pau, palangrer i tresmallaire de Roses que té una embarcació de 8 metres, explica que l'APP només els suposa de feina extra haver de fer les fotografies "i és fàcil". Fàcil, però entretingut perquè resulta que, segons les primeres dades que ha permès conèixer l'aplicació, el nombre d'hores dedicades a aquesta feina supera les 1.000, cosa que dona una mitjana de gairebé 6 hores per embarcació.
Pau, pescador de Roses
Segons en Pau, quan van al palangre de brutícia en pugen poca però quan llencen el tresmall i, sobretot, després de temporal, el que recullen "és una passada". "Ampolles de plàstic, restes d'embarcacions, sabates, ulleres... moltes ulleres, plàstics", relata i arriba a la conclusió que el fons marí deu estar "ple" de residus que hi enviem per acció u omissió.
Els primers resultats d'aquesta campanya es donaran a conèixer el mes de setembre però pel que coneixen d'altres temporades, la dinamitzadora del projecte 'Pesca Neta' a Girona, la biòloga Stefania Minuto, creu que és urgent "reduir l'ús de plàstic d'un sol ús" i fer molta més pedagogia sobre un residu que és molt present al mar, les tovalloletes higièniques ja que, "la majoria no son biodegradables" i acaben al mar després de ser llançades al vàter.