Edatisme al sector dels programadors: "Consideren vells els majors de 35 anys"

Barcelona

Les empreses tecnològiques busquen treballadors molt joves i, sovint, posen límits explícits d'edat a l'hora de contractar nous empleats. Aquesta discriminació es coneix com a edatisme i es dona a moltes organitzacions, però és especialment present al sector de la informàtica i la programació. De fet, un estudi de la UOC va arribar a la conclusió que, entre els programadors, es considerava gran un treballador que tingués més de 35 anys.

Limitacions d'edat a l'hora de buscar personal

Les empreses associen la joventut a la passió i la innovació i creuen que la gent més gran ha perdut la capacitat d'adaptar-se als nous llenguatges de programació. Cora De Diego és responsable dels perfils tecnològics a Hays, una consultora de selecció especialitzada, una empresa a qui les companyies fan peticions buscant perfils que s'adaptin a les seves necessitats. "A vegades el client posa un límit pel tema de l'edat, que acostuma a ser entorn dels cinquanta", assegura. Altres cops, aquest edatisme no és tan explícit. "No et fan un requeriment com a tal, però t'ho adornen una mica", explica De Diego. Demanen una persona "que pugui encaixar amb l'equip" i deixen clar que l'equip és tot gent jove.

Andrea Rosales, investigadora de la UOC, recorda les entrevistes que va fer a treballadors per l'estudi sobre els estereotips d'edat en el món de la programació. "Consideraven vells els majors de 35 anys", assegura. Explica que, sovint, els mateixos programadors també dubten de si podran adaptar-se als nous llenguatges de programació quan tinguin 50 anys. Fins i tot, els treballadors més grans ja s'autoexclouen de certes ofertes laborals, perquè la vida a l'oficina i el team building no els motiven.

A la recerca d'un nou Bill Gates

Segons l'estudi, les companyies volen joves treballadors amb pocs compromisos fora de la feina i flexibilitat per dedicar moltes hores al projecte. A les start-ups encara es fa més evident, expliquen, per l'impacte de figures com Bill Gates o Steve Jobs a l'imaginari col·lectiu. "S'ha assentat aquesta idea que per ser emprenedor s'ha de ser jove i entusiasta", comenta Rosales. "Els inversors estan buscant aquest perfil del jove apassionat i molt ambiciós", afegeix.

Experiència i intel·ligència emocional, actius poc valorats

Rosales destaca que els treballadors més grans poden aportar experiència i intel·ligència emocional. A més, com que busquen estabilitat, no canvien tan sovint de projecte com una persona jove. Contractant-los, les empreses s'asseguren que no hauran format un treballador que se'n va al cap de pocs mesos.

Molts informàtics, a mesura que es fan grans, abandonen el contacte directe amb la programació per passar a tenir rols d'organització o coordinació. No obstant això, Rosales alerta que l'escala jeràrquica té forma piramidal i no tothom pot accedir a posicions directives. I els que queden fora tenen més números de patir edatisme si volen canviar de feina. "Tots aquests biaixos de la indústria es basen en estereotips que no són veritat i hem de començar a reflexionar sobre els prejudicis que construeixen la forma de relacionar-nos amb la societat digital", conclou.