Una jubilació, un repoblament, un restaurant i un embaràs, l'any que tot canvia

Barcelona

Setembre és per gairebé tothom un tornar a començar, tornar a la roda. Però, què passa si la roda és una altra? I si el camí que tenim al davant no té res a veure amb el dels anys i setembres anteriors? I si hem ficat la vida a la rentadora per canviar-la? És el cas de quatre dones que inicien aquest setembre una nova etapa vital. La Rosa, professora de primària i secundària durant 45 anys i que avui estrena jubilació, amb la intenció de no quedar-se tancada a casa. Vol viatjar i fer cursos. L'Adriana, que s'acaba de mudar amb els seus quatre fills a un poble de 134 habitants. Deixa Balaguer per repoblar TÍRVIA i ara l'escola no haurà de tancar. L'Eva, que amb 5 amics comença l'aventura de muntar un bar-bodega al barri de Gràcia; cal fer obres, pensar un nom, un menú. I l'Eli, embarassada de 30 setmanes; és el primer fill després de quatre anys intentant-ho. Per les quatre un setembre diferent de tots els altres. Des de El Balcó seguirem aquestes quatre històries cada dues setmanes a 'L'any que tot canvia'.

ROSA. El temps és seu

La Rosa vol començar i començar, com venir a la ràdio. Amb la jubilació està, per fi, relaxada a inicis de curs: "ara és la tranquil·litat". La Rosa dorm més i li agrada "no haver de pensar què fer" organitzar el seu temps. No li preocupa haver tancat una etapa, "en començo una altra" i està "l'expectativa".

Avui no ha trucat a l'escola, però ha rebut algun missatge de whatsapp, d'antics alumnes, que li desitgen el millor. El seu marit també s'ha jubilat, i hauran de veure com es relacionen d'ara endavant, ella està segura que "cadascú ha de tenir al seu espai".

ADRIANA. Començar de 0

La mudança de l'Adriana ha estat una mica caòtica: marxa d'una ciutat on "la gent va a la seva bola" i se'n va a un "poble superpetit, amb quatre carrers", però està bé. Ella vivia en un pis de Balaguer i ara és en una casa "potser més petita", però des d'on pot veure als seus fills en tot moment: "puc obrir la finestra i veure als meus fills jugant al pati".

Ella necessitava un canvi, es va separar i va prendre la decisió de sortir de la ciutat i "prendre's un temps" per ella, "començar de 0". També l'ha ajudat a fer el pas l'economia. A Balaguer pagava 500 euros al mes de lloguer, ara 150, i el col·legi i el material, gratuït. Els seus fills també en tenen ganes, tot i que al principi, algun d'ells va estar insegur. Ara coneixeran els sis nens més que viuen al poble, en total seran 10 a l'escola. Ara toca adaptar-se i aprendre a dormir amb el silenci i el fred de la muntanya.

EVA. Va, muntarem un bar

L'Eva està muntant un celler-restaurant amb cinc amics més. La broma de "fem un bar" amb els amics, aquí s'ha fet realitat. Tots tenen les seves feines, que no han deixat, i aquesta és una aventura més que la té "tant emocionada com nerviosa", ja que cap d'ells es dedica a la restauració. Ella ve del món de la publicitat i s'encarregarà de la comunicació, el disseny i la fotografia. Per sort pels clients, això sí, tenen un cuiner al grup, a qui "ningú no li discutirà res".

Tot i que els rols estan molt dividits, tots s'ajudaran entre tots, sobretot ara el principi, quan s'han de prendre totes les decisions. Com el nom: "encara l'estem lluitant". Tenen "finalistes", tot i que no decidiran res fins que no estiguin "els sis enamorats". L'hauran de pensar ràpida, ja que volen obrir a l'octubre, tot i que serà l'interiorista qui haurà de dir si aquesta aspiració és o no real.

ELI. Mare en deu setmanes

L'Eli contesta des de Menorca, on ha fet l'últim viatge de sols amb el seu marit. Està "contenta" i es troba bé, tot i que "a l'illa no és difícil". Per l'Eli també està sent un "setembre atípic", ja que està de baixa. A més, és conscient que d'aquí poc més d'un mes, serà mare: "passar de dos a tres serà un canvi i bastant significatiu".

El que li fa més por és "no saber gestionar les emocions" o no entendre el seu fill: "no venen amb manual d'instruccions". Tothom li diu que se'n sortirà, que és instintiu, i així ho han fet la Rosa i l'Adriana, que tot i que han admès que és un "canvi radical", serà una de les "millors experiències" de la seva vida.