"Pensava que tenia Covid cada deu minuts"

Barcelona

T'explica un veí, a la fleca, que un company té una malaltia estranya, i te'n vas amb la barra de pa i notant els mateixos símptomes que aquell company. A la televisió parlen d'un nou virus, i ja creus que se t'ha ficat dins. Consultes a internet sobre qualsevol taca o piga nova i sumes una nova por. La hipocondria, diu el diccionari és una neurosi: la preocupació excessiva per la salut pròpia, acompanyada sovint de malenconia. En diuen també, el malalt etern. Es calcula que una de cada cent persones al món pateixen hipocondria, una estimació a la qual han arribat fonts mèdiques de tot el món. Tot i que, adverteixen, podrien ser-ne moltes més perquè molts dels afectats no demanen ajuda i, per tant, no queden registrats. Què és exactament la hipocondria? Una síndrome, un trastorn, una malaltia? Es diagnostica?

"Soc una persona hipocondríaca"

"Avui dia em considero hipocondríac", admet l'Emili. És conscient que hi ha "graus" però el que totes les persones hipocondríaques comparteixen és "la por a patir". Veuen el patiment d'altres persones i de cop pensen que podrien tenir la malaltia. A l'Emili, per exemple, quan nota mal al braç, realment li comença a fer mal el braç: "és una situació molt rara".

No sap des de quan li passa, però està segur que es va intensificar molt durant la Covid: "va ser horrible". "No sortia de casa, ni de la meva habitació, no volia estar en contacte amb ningú, no volia patir", recorda l'Emili. Ell va arribar que pensar que estava contagiat molt sovint: "cada deu minuts". En tot cas, es calla "molt" quan un símptoma li preocupa i ja no va tant al metge perquè ha arribat a la conclusió que "els hospitals serveixen per a la gent que ho està passant malament de veritat".

També n'ha parlat Mònica Planas, que en entrar a l'estudi se li ha desencaixat la cara: "esteu parlant de mi", i ha explicat alguna anècdota personal i com la seva metgessa li ha prohibit les sèries sobre metges.

La inseguretat com a base

El cap del servei de Psiquiatria i psicologia de l'Hospital Clínic, el doctor Eduard Vieta, ha explicat a El Balcó que hi ha "molts graus" i que hi ha gent que arriba a tenir un "nivell d'afectació molt gran a la seva vida", però altres només ho tenen com un "tret de la seva personalitat". La hipocondria pot ser, també, "un símptoma d'un altre trastorn, com l'ansietat".

Però la "base de la hipocondria és la inseguretat". Les persones hipocondríaques no estan segures, tot i que el metge li faci proves. Al principi, "provoca un alleujament enorme", però al final "es queden més insegurs".

Vincle metge-pacient

Els metges de capçalera són la primera porta a què piquem quan alguna cosa no va bé. En aquest sentit, el doctor Jordi Mestres, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, ha explicat que és molt important "vincular-se" amb un professional de la salut: "quan entra el pacient, per com té la cara, ja sabem que alguna cosa no va bé". En canvi, quan es va molt a urgències "et visiten metges diferents amb maneres de fer diferents" i, com que no hi ha el coneixement mutu, "acaben fent proves per descartar res".