Sociedad

"Quan vaig començar com a alcaldessa, a les reunions de govern era invisible"

La batalla de les dones amb càrrecs polítics per aconseguir la igualtat, amb Sandra Marco, alcaldessa de Soses i Anna Feliu, de L'Albi

Sandra Marco, alcaldessa de Soses i Anna Feliu, alcaldessa de L'Albi. Als estudis de Ràdio Lleida.

"Quan vaig començar d'alcaldessa a Soses, en les primeres reunions, jo era invisible"

Lleida

"Al 2019, quan vaig entrar (a l'ajuntament de Soses com a alcaldessa electa), de la meva primera reunió vaig sortir-ne flipant. Era una reunió, tota masculina, i jo era invisible. Se dirigien (la resta de regidors) al regidor d'Urbanisme... i jo com si no hi fos. Vaig haver de dir: ep! que sóc aquí, que sóc jo l'alcaldessa". És l'experiència que explica Sandra Marco, alcaldessa de Soses, que aquest juny ha encetat un segon mandat a l'ajuntament d'aquesta població del Segrià. Aquesta manca de visibilitat de la que es queixava en aquella primera reunió com a alcaldessa ara ha canviat. Ja no cal que cridi l'atenció en aquest sentit. I pel que sembla, ha canviat no només pels membres de la corporació municipal. Ha canviat a tot el poble: "En aquestes últimes municipals, tret de la llista fantasma -que no compta-, ens hem presentat tres llistes. I les tres, encapçalades per dones".

El sostre de vidre que fins ara suposava per a moltes dones en molts municipis encapçalar una llista -o fins i tot formar-ne part- es va trencant. Ja són 67 els municipis de la demarcació de Lleida amb alcaldesses. Són molts més dels que hi havia fa deu anys. Però encara suposen un terç del total. "Potser sí que (el de la política municipal) és un món tradicionalment masculí i hi ha dones a les que els costa fer el pas. Això està canviant. Cada cop n'hi ha més que fan el pas i es diuen perquè no? En el meu cas, a L'Albi, dels set regidors que som, 4 som dones i 3, homes. L'equip de govern bàsicament som dones i la resta de la candidatura que teníem, més del 50% som dones. Jo he treballat molt bé amb totes. És una cosa que hem de donar per normalitzada. No me miro tant el fet que siguin homes o dones sinó qui en té ganes i qui té la disponibilitat i disposició perquè vol".

El problema de l'habitatge

L'Albi i Soses tenen realitats diferents, un és de Les Garrigues i l'altre, del Segrià. Però retenir la gent al territori és una de les necessitats que comparteixen. Soses compta amb més de 1.800 habitants i no perd població sinó que en guanya bàsicament immigrant. "El problema el tenim amb el jovent, que ens marxa", diu l'alcaldessa, i una de les raons és la manca d'habitatge disponible. Per resoldre-ho, l'ajuntament de Soses està impulsant un projecte d'urbanització en una zona del municipi on hi és previst construir-hi "fins a 155 vivendes, entre habitatge protegit, pisos, cases i xalets. Estem amb el projecte d'urbanització i parcelació damunt la taula. El problema és la lentitud d'Urbanisme" per fer front a aquesta necessitat d'habitatge aviat i frenar la marxa de joves del poble. A L'Albi també es troben amb la realitat de cases deshabitades que els amos no volen vendre mentre hi ha manca d'habitatge disponible. "Tot i que la població s'ha mantingut -ara som uns 760 habitants- gràcies a les bones comunicacions que tenim a L'Albi, amb sortida a l'autopista", assenyala Anna Feliu, l'alcaldessa, "és difícil trobar-hi cases perquè potser els qui les tenen i no les ocupen les han d'arreglar i no les arreglen, cosa que també suposa un problema".