Comença el curs més llarg

Barcelona

La majoria d'escoles bressol municipals -les de Barcelona no comencen el curs fins al 12 de setembre- els centres de primària i els instituts de secundària reobren avui les portes per començar un nou curs escolar que serà dos dies més llarg del que ha estat norma fins ara. Després de l'experiment fracassat de l'any passat, en què les escoles públiques durant tot el mes de setembre només van fer activitat lectiva al matí i a la tarda una hora d'activitats de lleure amb monitors externs, enguany tots els alumnes faran horari complet des del primer dia encara que per als alumnes d'infantil i primària això suposa fer dos dies lectius més fins a arribar als 178.

En les últimes hores, directors i professors s'han queixat que els tres dies laborables que han tingut per preparar el curs -la plantilla de mestres va començar a treballar l'1 de setembre- ha estat insuficient per planificar bé un curs en què molts docents han canviat de centre i on encara ahir mateix s'estaven fent assignacions d'alumnes.

Els alumnes catalans són, juntament amb els de la Comunitat de Madrid, els primers a tornar a unes aules que en el cas d'infantil estaran més buides. Per segon curs consecutiu el nombre màxim d'alumnes per aula a infantil 3 ha quedat fixat en 20 alumnes, una ràtio que es compleix al 86% de les aules públiques d'aquesta etapa i al 66 % de les concertades.

D'acord amb les previsions del departament d'Educació aquest curs hi haurà 258.808 alumnes matriculats a Educació Infantil (10.417 menys que l'anterior) i 447.582 a Primària (9.921 menys). A l'ESO i Batxillerat les xifres es mantenen similars al curs 2022-2023 mentre que l'FP guanyarà més de 8000 alumnes respecte del curs passat. Els alumnes de Batxillerat i cicles formatius no començarà les classes fins al 12 de setembre.

Millorar els resultats en competències bàsiques i compressió lectora

Dos informes coneguts el curs passat - l'informe PIRLS de comprensió lectora i la prova de competències bàsiques feta l'any 2022- van constatar un empitjorament del rendiment dels alumnes catalans tant a primària com a secundària. En concret, l'informe PIRLS 2021 alertava que els alumnes catalans de primària van un curs per darrere dels de Madrid en comprensió lectora. La capacitat dels alumnes catalans d'entendre el text que llegeixen i extreure'n les dades més destacades es situa entre els nivells més baixos de l'estat i també d'Europa. Pel que fa a les proves de competències bàsiques, la prova feta l'any 2022 marcava la pitjor nota de la darrera dècada en matemàtiques. Aquest 2023 s'han tornat a fer les mateixes proves i de nou, segons que admet la consellera Anna Simó els resultats no són bons. De moment, el departament no ha explicat el detall d'aquests resultats a l'espera de tenir una anàlisi detallada i qualitativa dels problemes i propostes concretes de correcció. El departament de moment només diu que es desplegaran "mesures de compensació en competències bàsiques" per millorar els resultats en aquests dos àmbits, però sense concretar quines són aquestes mesures.

Referents i nou protocol de violències

Una de les novetats que ha recordat Simó és que enguany es posa en marxa la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional, amb més de 3.400 al conjunt del sistema -un per cada centre educatiu-. La nova figura, prevista a la llei d'educació LOMLOE, l'ocuparan docents que són a les plantilles i que durant el mes d'octubre rebran una formació específica. D'altra banda, també s'han fusionat els protocols existents en un únic protocol perquè els docents puguin detectar millor situacions de violència masclista, LGTBI-fòbia o assetjament, entre altres. A més a més, entrarà en funcionament el nou registre de situacions de violència de l'alumnat, una eina que ha de servir per ajudar els centres i alhora permetre "traçabilitat" per part del Departament.

Una altra de les novetats d'enguany és un augment de 25 milions d'euros per reforçar l'escola inclusiva, amb 355 nous professionals d'atenció educativa i l'ampliació de les hores de monitoratge de suport. Pel que fa al pla contra la segregació escolar, Educació dobla la inversió per a l'escolarització de l'alumnat vulnerable i hi destina 80 milions d'euros. I és que la detecció de l'alumnat amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques augmenta i són un total de 26.978 alumnes, 6.000 més que fa un any.

Tres sindicats han convocat una vaga coincidint amb el primer dia de curs, per reclamar que la conselleria reconegui el deute pels estadis deixats de cobrar durant els anys de retallades i fixi un termini de cobrament, concreti l'equiparació salarial per al professorat de l'FP, i recuperi la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. Reclamacions que la conselleria diu que no podrà atendre fins que estigui definit el pressupost de 2024. El departament de treball ha fixat els serveis mínims habituals: hi haurà d'haver una persona de l'equip directiu per cada centre i un docent per cada tres aules a infantil, primària i secundària. Als centres d'educació especial i les llars d'infants, els serveis mínims seran del 50%. En el cas del personal de menjador, esbarjo, cuina, acollida, extraescolars i del servei d'atenció als alumnes amb necessitats especials, també hi haurà d'haver almenys la meitat del personal.