La Susanna no parla, però comunica

Barcelona

Parlar, comunicar-se, expressar sentiments, fer frases, jugar amb les paraules. Per tots, per la gran majoria, fer tot això és normal. De fet, ens costa imaginar una vida sense parlar. Però i si passa? I si de sobte ja no ens podem comunicar bé durant i anys i anys. Això és el que ha viscut la Susanna Cos que als 28 anys va tenir un infart cerebral. Aleshores era una pintora, amb projecció al món artístic, però l'ictus li va canviar la vida. Va perdre la mobilitat del braç dret i, 27 anys més tard, té moltes dificultats tant en l'expressió verbal com en l'escrita. La Susanna va deixar de pintar durant molt temps. I ara, amb 55 anys hi ha tornat.

La dificultat de parlar

Parlar no és fàcil per ella, té por que no li surtin les paraules, i és per això que la seva filla, la Mia, l'ha acompanyat per ajudar que tothom l'entengui. La Susanna parla en castellà, perquè és "l'idioma que li va quedar quan va tenir l'ictus", ha explicat la Mia, que ha afegit que "va perdre certs idiomes", com l'anglès o el català.

La Mia l'entén, tot i que la paraula que diu "no tingui res a veure" amb el tema que s'està parlant: "sempre l'hem conegut així, per nosaltres és molt fàcil entendre-la". La Mia i el seu germà l'entenen en persona i per telèfon, i també per WhatsApp, on la Susanna "utilitza moltíssim les emoticones". Els seus fills han hagut de tenir paciència, i la seva mare assegura que els hi ha costat molt. "És com jugar a intentar endevinar i s'ha de respirar fondo", ha admès la Mia, sobretot en situacions de discussions: "imagina't que t'estan fent una bronca i encara l'has d'entendre què vol dir".

Per la Susanna, falta que la gent del seu voltant tingui aquesta paciència. Només dient "Sí", "hablar" i "ojalá" s'entén què necessita: que no li acabin les frases, que la deixin temps per parlar.

La pintura, la salvació

Quan la Susanna va tenir l'infart cerebral, va deixar de pintar. La seva recuperació va ser molt lenta, però a poc a poc va tornar a l'estudi, a pintar i a fer exposicions, com la que hi ha ara a la sala Ronda Barcelona, a Consell de Cent. Allà, quadres plens de rostres amb la boca tapada, sota el nom de 'Hablar', just el que ella no pot fer de manera fluida.

A la inauguració hi va anar el nostre company Carles Couso, que va visitar-la amb la germana de la Susanna i en va sortir impressionat i colpit amb tot el que desprenen els quadres de la Susanna. Ella ha trobat la manera d'expressar la seva vida amb colors, dibuixos i símbols. "El negre el fa servir per explicar el moment difícil de l'ictus", ha explicat Couso, "i en moments més alegres el verd i el blanc". El que fa la Susanna és utilitzar els colors per diferenciar els seus moments vitals.

També hi ha moltes paraules en les seves obres: "árboles, precioso, personas...", apunta ella mateixa. La seva filla també ha destacat que "els somnis són molt importants en la seva obra", com en un quadre on apareix ella lligada en una pedra i enfonsant-se, "representa la impotència", ha explicat la Mia.