La vida en una porteria: "molts veïns acaben sent de la família"

Barcelona

Escoltar claus i timbres durant 8 hores al dia. Veure com la porta del carrer s'obre i es tanca desenes de vegades. Riuades de veïns a qui dir bon dia, bona tarda, bon dia, bona tarda. L'ascensor amunt i avall sense parar i, quan s'espatlla i queda aturat, aquell veí que pica la porta. Els porters, un ofici de "veure, escoltar i callar", de proximitat i de confiança. Els porters són els qui ens recullen els paquets, qui ens arreglen les bombetes i mantenen el terra de l'entrada net. Però també són els primers qui veuen la cara de cansament en arribar de la feina, la rialla d'una bona notícia, i les llàgrimes dels pitjors moments. Els porters són la porta de casa.

Una feina on no importen els anys

La Meli és portera des de fa 32 anys en un bloc de 14 pisos, la meitat de la seva vida: "si em paro a pensar m'impressiona, però he estat mol bé i molt a gust". Ella viu allà i, quan algú necessita alguna cosa, li demana. Sempre ha estat així. Però la Meli és molt més que una portera. La seva filla petita ja va néixer allà, i va ser ja "una mica de tots els veïns". I ella, també els nota a tots una mica seus: "molts veïns acaben sent com de la família". Se sap el nom, les mascotes i la vida de tots ells perquè "hi ha molta confiança". I també ha fet de psicòloga, que és el que va pensar a estudiar, i també de cuinera, cuinant llenties a algú que no passava pel seu millor moment.

També és porter el Jordi, però des de fa menys. Amb la mateixa edat que la Meli, 61, ell fa només quatre anys que treballa de conserge, tot i que ell no viu a l'edifici. En el seu bloc hi ha 70 pisos, però res canvia. Se sap el "nom, cognoms, nom de les mascotes, dels nets i dels gendres" de tots els veïns. La feina li agrada molt, s'hi troba molt a gust perquè "els veïns són fantàstics" i li "reconeixen la feina" que fa. Ell també hi ha fet amics, "algun dia vaig a dinar o a prendre un cafè amb algun veí", ha explicat orgullós. De fet, quan ha passat mals moments, tots els veïns "s'han bolcat" i l'han tractat "com un d'ells".

Un negoci en perill?

L'Andrés Espinós, exvicepresident de la Junta del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida i que ara exerceix d'administrador de finques i ha explicat que tot i que no hi ha dades concretes, des del Col·legi consideren que no és que hi hagi menys porters, sinó que han canviat la manera de treballar. Abans, vivien i dormien al bloc i podien estar disponibles les 24 hores. Però ara, amb la regulació d'horaris, només fan la seva jornada laboral. De manera que els que eren els porters clàssics, ara ja no viuen al bloc i només fan les seves 8 hores. Els veïns prefereixen reduir costos i dedicar la porteria a altres coses: "tendeixen a llogar l'habitatge o a suprimir el servei de porteria amb habitatge quan es jubila". I remarca quan es jubilen perquè la feina de porter és una "feina gairebé vitalícia" perquè "no sol és vigilar i netejar", sinó que és "la primera persona de la família que et trobes"