"Deixar el teu país sempre és difícil, però Argentina expulsa"

Barcelona

De les 1.660.000 persones que viuen a Barcelona, més de 40.000 provenen d'Argentina. 41.097, concretament. Però si es mira la nacionalitat, aquesta xifra es redueix a 12.800, i són els italians els qui tenen més presència a la capital catalana, gairebé 46.000. No és que les xifres del padró municipal de Barcelona estiguin equivocades, sinó que els italians comptabilitzats, en realitat, van néixer a l'Argentina, i tenen la doble nacionalitat perquè tenen parents italians.

Avui a El Balcó hem parlat amb tres d'aquests 41.000 argentins a Barcelona, el Nacho, que fa més de 30 anys que està relacionat amb la ciutat, el Leandro, que en fa sis i la Luli, que fa poc temps que està a Catalunya. També analitzarem el fenomen Barcelona entre els argentins, ja que és la ciutat preferida per aquesta comunitat per migrar.

Barcelona per un arquitecte

El Nacho va néixer a l'Àrea Metropolitana de Buenos Aires, ara fa 56 anys. Ha anat i vingut i ara fa vuit anys que s'ha instal·lat definitivamnet a Barcelona, tot i que fa trenta anys que va venir. Ho va fer perquè l'any 98 es va quedar sense feina a l'Argentina: "soc la primera tanda de la crisi". Va estar dos anys sense feina i, aprofitant la boda d'un amic, va decidir quedar-se a Barcelona "per trobar feina".

Es va quedar durant cinc anys i, durant aquest temps, va veure una "estampida d'argentins", que fugien de la crisis: "va ser impressionant perquè van venir tots junts". Ell va rebre trucades d'amics, d'amics, d'amics que li demanaven per casa o feina: "va ser dur, havia explotat el país". Després de treballar "de tot" va decidir tornar al seu país, perquè estava "realment cansat". Però va acabar tornant a Barcelona, ara fa 8 anys.

Barcelona per una metgessa

La Luli té 32 anys i va néixer a Las Flores. És metgessa i fa molt temps que ella i la seva dona volien marxar de l'Argentina per dos motius: veure món i per poder "progressar" en la seva professió. Sentia que a Argentina no podia fer-ho i van decidir marxar. El destí va ser Barcelona, perquè hi havia molta gent del seu entorn instal·lada: familiar i amics.

Per fer-ho, ella se'n va anar a Itàlia durant cinc mesos, per poder tenir la nacionalitat, ja que tenia parents italians, i després es van mudar les dues a Barcelona, on fa tres mesos i mig que hi viuen. Tot i que ara s'han instal·lat a Tarragona, on treballa de cambrera fins que tingui els papers per exercir de metgessa.

Deixar casa

El Leandro fa sis anys que està a la capital catalana i entén que als argentins els hi agradi estar aquí pel "mar i el clima". Aquest argentí va decidir venir cap aquí perquè "tenia amics" i estava "seguint una mica el rastre" del seu pare, que era valencià. Li va agradar la ciutat i s'hi va quedar. Segons ell, "quan hi ha una cosa bona, la notícia es dispara" i fa un efecte crida: "no som pocs aquí".

"Deixar el país sempre és difícil, però Argentina expulsa", ha sentenciat el Leandro, que ha animat a molta gent a deixar el país. No és el cas del Nacho, perquè considera que estar fora durant un temps és una experiència, però marxar del país "és una cosa molt difícil" de fer: "no és fàcil sortir de casa".

Per què marxen?

El Nacho ha constatat que torna a haver-hi una estampida d'argentins que venen fins a Barcelona: "l'Argentina està en un procés de crisi, però molt diferent de la del 2021". Ara hi ha una inflació molt forta, la qual cosa fa que molts argentins, la majoria, quan reben el sou hagin de transformar-lo a dòlars perquè els diners no perdin valor.

Ho ha explicat clarament la periodista i productora de ràdio argentina, Erika Olijavetzky, que ha confirmat que el país "està passant per un moment molt difícil". També per ella Argentina "expulsa", i ho fa als "metges, arquitectes o gent que ha fet carrera a la universitat", perquè "no hi ha un bon futur laboral". Ara bé, no només hi ha problemes econòmics, sinó també "en l'àmbit d'inseguretat": "la qualitat de vida al nostre país ha disminuït molt". Per Olijavetzky, Argentina s'ha tornat un país "descuidat", la qual cosa fa que molta gent marxi, seguint els seus avantpassats.

Pel que fa al destí, Barcelona, li quadra perfectament: "és una ciutat que ho té tot: cosmopolita, té platja, la cultura i la onda". Pels argentins, la capital catalana és una "ciutat molt receptiva", similar a el Rosario. "Ciutats que ho tenen tot, però guarden alguna cosa al seu interior", com "l'ajuda entre veïns o la xarrera".