Sergi Pàmies: "El futbol va acabar amb la meva depressió post exili"

Barcelona

Sergi Pàmies és un escriptor que diu haver-s'hi convertit "en una mena de carambola" en què les coses "van sortir bé". Assegura, però, que si les coses no haguessin sortit així, no li faria res dedicar-se a una altra cosa que no fos l'escriptura.

Sigui com sigui, Pàmies s'ha fet un nom important dins la literatura catalana. De fet, al seu últim llibre de contes "A les 2 seran les 3", acaba concloent que si pogués tenir un desig abans de morir, seria el de poder "tornar a escriure", un gest que vol ser "una declaració d'amor a l'ofici".

Cançons del Llapis de Memòria d'en Sergi Pàmies

• 'Los ejes de mi carreta', Atahualpa Yupanqui. Les cançons del Llapis de Memòria, en aquesta ocasió, en lloc d'escollir-les el convidat, s'han extret del llibre "A les 2 seran les 3", que té un fort component autobiogràfic. Aquesta primera cançó ens transporta a la seva infància vivint a París, on la seva família es va exiliar a causa del règim franquista. Amb 6 anys, va anar amb la seva mare a un concert d'Atahualpa Yupanqui, de qui era molt fan.
• 'Si tu vois ma mere', Sidney Bechet. La seva mare, cada vegada que l'escoltava, plorava. Va ser ella qui el va encoratjar a tocar la guitarra, ja que, per desdir-lo de tocar el clarinet "que era molt car", li va dir que si ho feia acabaria com Bechet. I per això, des de ben petit, en Pàmies es va convertir en un devot de la guitarra. "La meva relació amb la guitarra és la mateixa que tinc amb la resta dels éssers vius: un atzar que m'hi ha portat a ella", ha rigut.
• 'Es fa llarg esperar', Maria del Mar Bonet. Aquesta cançó que cantava Maria del Mar Bonet amb Pi de la Serra, era una versió de Pau Riba, "tres figures molt importants de la nova cançó", ha destacat Pàmies. Quan ell va arribar a Barcelona després de molts anys vivint a París, no sabia gens de català, i el van apuntar a l'Isabel de Villena, una escola on tota l'ensenyança era en català. "En dos mesos recitava la vaca cega perfectament", ha recordat content.
• 'Passejant per Barcelona, Pi de la Serra'. "M'emociono de la qualitat de l'inici d'aquesta cançó", ha destacat Pàmies. Els seus primers dos mesos a Barcelona, dia que va estar trist i amb una "mini crisi", però que li va passar quan el van portar a visitar el Camp Nou per primera vegada: "El futbol em va trencar la depressió post exili", ha sentenciat, ja que "era l'únic llenguatge amb el qual em podia comunicar".
• 'Flor de nit', Dagoll Dagom. El pare de Pàmies, que no veia gens clar que el seu fill volgués ser escriptor, li va preguntar l'opinió a Vázquez Montalbán. Gràcies a les bones paraules de l'artista, el seu pare "es va quedar més tranquil". En aquest sentit, Pàmies ha recordat el dia en què la seva mare va enviar els poemes que ell escrivia a Miquel Martí i Pol perquè li donés la seva opinió: "Va dir que els meus poemes deixaven molt a desitjar".
• 'Nomadi', Franco Battiato. En un moment en què volia aprendre el clarinet, Pàmies es va posar els discos que la seva dona tenia de Battiatio. Respecte a l'amor, ha dit que és "un romàntic no practicant": "Hi ha un punt de recreació sentimental que jo amplifico per sobre de les meves necessitats". En aquesta línia, ha dit que el futbol ha estat l'altre gran amor de la seva vida.
• 'Jueves', La Oreja de Van Gogh. És una de les cançons que apareixen en un dels contes del llibre, on dos individus queden el dia dels atemptats del 17A. "No volia escriure sobre els atemptats de les Rambles com si fos aquesta "nefasta" cançó de la Oreja de Van Gogh amb els atemptats d'Atocha", s'ha mostrat contundent Pàmies.
• 'Sardana Flamenca', Toti Soler. Per acabar, s'ha triat aquesta cançó, que Pàmies va conèixer a través del seu germà, que li va regalar el disc.