La biblioteca per telèfon entra a casa la Mercè, de 95 anys

Barcelona

La Mercè, que havia estat tota la seva vida una gran lectora, ha perdut gran part de la seva visió. Fa temps que les circumstàncies l'obliguen a no sortir gairebé de casa i, tot i comptar amb l'ajuda d'una cuidadora, viu sola després de quedar-se vídua. Ara en té 95 anys, viu al Baix Guinardó i acumula un moble ple de llibres a la seva sala d'estar. En Cesc és cinquanta anys més jove que la Mercè i treballa a la biblioteca Juan Marsé, al barri del Carmel. Es tracta de dues persones alienes. No s'han vist mai i no en coneixen cap aspecte físic de l'altre més que el que es puguin arribar a imaginar. "Jo me l'imagino com un noi de 35 anys i em sembla una persona formada i intel·ligent", diu la Mercè descrivint al Cesc que ha creat a la seva ment. Ell també l'ha imaginat amb ella: "ha de ser una persona gran i que ha estat una gran lectora, però ara ja no pot llegir i ha perdut una gran afició".

En Cesc, la Mercè i "Lectures a cau d'orella"

No són pas dos desconeguts, el Cesc i la Mercè. Només amb la veu es reconeixen l'un a l'altre, i és que ja fa un temps que la Mercè despenja el telèfon i, durant una estona, el Cesc, a cau d'orella, li llegeix un fragment dels llibres que més li agraden. Es tracta d'una proposta que va néixer a les biblioteques barcelonines arran el confinament. Rep el nom de "Lectures a cau d'orella" i consisteix a acompanyar telefònicament, a través de la lectura, a gent en situació de solitud. En el cas de la biblioteca on treballa en Cesc, la Juan Marsé, van arribar a atendre a 13 persones en el moment àlgid de la pandèmia. Ara, però, s'han centrat només en les persones amb problemes de mobilitat o de visió, com la Mercè.

"Normalment, em deixa triar els llibres que llegirem, però sempre em demana que siguin alegres o novel·les més aviat optimistes", respon el Cesc a com decideixen l'obra que començaran a llegir-se a través del telèfon. Ara s'han enredat amb les pàgines de "Mirall trencat", de Mercè Rodoreda. I mai millor dit, perquè la Mercè havia escollit l'obra recordant l'antiga sèrie de televisió, però ara s'ha adonat que l'argument i els personatges de la novel·la s'emboliquen massa. Estan arribant al final, però en Cesc sospita que la Mercè no vol acabar-lo. "M'ho havia imaginat d'una altra manera i potser estic una mica decebuda", li confessa ella amb ell.

La trucada dels dimarts i els dijous

Fa més de dos anys que, dos cops per setmana, la Mercè i en Cesc tenen aquesta cita per telèfon a la qual mai falten. En Cesc intenta no llegir de pressa, però la Mercè de tant en tant es perd amb alguns fragments de la lectura a causa de petits problemes amb l'oïda. "Però ho fa molt bé, a mi m'encanta", li diu. Aquesta trucada no només representa per a la Mercè retrobar-se amb la seva gran passió, que és la lectura. També s'ha convertit en un instant de companyia, tot i la distància que la separa d'en Cesc.

"No puc fer grans plans". Tot i els seus problemes de mobilitat, la Mercè camina passadís a dalt, passadís a baix, per aconseguir millorar la seva situació i poder començar a sortir al carrer. Encara queda en l'aire si en Cesc i ella es posaran les cares algun dia o si, per contra, continuaran amb les seves trucades setmanals. "Així mantenim el misteri", riu en Cesc.