Comencen les tasques de manteniment del pont de les Peixateries Velles

Girona

L'Ajuntament de Girona ha començat aquest dilluns a retirar els adhesius i cadenats del pont de les Peixateries Velles. També es repintarà l'estructura de color vermell, en unes tasques s'allargaran fins al dia 25 d'octubre. No s'hi podrà passar durant els matins, d'un quart de set del matí a un quart de tres de la tarda dels dies feiners i això obligarà els vianants a travessar l'Onyar per ponts propers com el de Sant Agustí o el de Pedra. Fa 15 anys, el 2008, es va fer l'última actuació al pont.

Amb Josep Maria Birulés, arquitecte, regidor de l'Ajuntament de Girona del 1991 al 1995 i autor de les dues últimes guies d'arquitectura de la ciutat, hem repassat la història d'aquest pont. Començant pel seu nom: Pont de les Peixateries Velles. "A l'extrem de la Rambla hi havia les peixateries velles, les més arcaiques, i a la banda de Santa Clara, hi havia les noves. Teòricament, li hauríem de dir pont de les peixateries, perquè anava de les velles a les noves, que ara ja no existeixen" ha apuntat Birulés.

L'estructura està feta d'acer reblat. Aquest material permetia crear "grans estructures amb peces petites". "Un dels problemes que havia tingut aquest pont, que anteriorment era de fusta, era que quan plovia se l'enduia l'aigua. A més, a l'estructura inicial li feien falta diversos peus. En canvi, aquesta nova tecnologia va permetre fer només una biga d'una banda a l'altra, sense cap suport central" ha apuntat l'arquitecte.

El pont també és conegut com a pont Eiffel, "un nom pensat pel màrqueting", per la companyia que el va construir, que pertanyia a Gustave Eiffel, enginyer que anys més tard va dissenyar la Torre Eiffel. Que es fes amb retalls que van sobrar de la torre emblemàtica parisenca, "és mentida, perquè els ponts es van construir amb anterioritat". Dels tres que va encarregar l'Ajuntament de Girona al francès, només se'n manté un a la capital gironina. El nom de la ciutat va arribar a les orelles d'Eiffel, segons Birulés, "perquè al segle XIX, ja hi havia revistes especialitzades i enginyers i arquitectes. París era una mena de centre mundial de la ciència i la tècnica". En aquest context, el 1862 va arribar el tren a Girona, i en conseqüència d'això, es van haver de construir molts ponts. "Eiffel es va presentar a un concurs públic i el va guanyar perquè era la proposta més econòmica".

Birulés també ha desmentit que fos sempre vermell. En un principi, estava pintat d'un color discret, "tal com correspon a la mentalitat gironina". El color roig arriba amb el projecte de les cases de l'Onyar, als anys 80.

Escolta l'entrevista amb Josep Maria Birulés, arquitecte i exregidor de l'Ajuntament de Girona.

Ampliar