Adrià Bauzó: "A Cuba, si duies el saxo, et feien lloc perquè t'assentessis. Allà vaig decidir que necessitava ser músic"

Girona

Recuperem la secció d'"Entrevistes perquè sí" amb Adrià Bauzó, una d'aquelles persones que es dedica a la música des de l'ombra. Ha treballat per Dagoll Dagom, Jaume Sisa, Adrià Puntí o Maria del Mar Bonet, entre d'altres. També ha creat la Black Music Big Band i la Júnior. La conversa ha començat escoltant "Autom Leaves" de Stan Getz. "Em va rebentar el cervell, aquesta expressivitat, aquest so de saxo em va atrapar perquè el jazz és una manera de viure, alguna cosa molt profunda, és una música sense fi".

A l'Aquí Girona, Bauzó ha recordat els seus inicis. Com sentia la música abans de viure d'ella. "Escoltant Gabriel's One per primer cop, quan tenia 10 anys, vaig plorar. Va ser un primer gaudi musical i aquella experiència musical l'he buscat sempre i m'ha preocupat quan no l'he trobat. Sempre ha estat un termòmetre intern" ha apuntat.

Té clar quin seria el disc que s'emportaria si es perdés a una illa deserta: El d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, perquè "és la veritat absoluta, el que busquem els músics". El músic ha recordat la seva etapa a Cuba, on va anar a estudiar amb els professors Cesar López i Orlando Sánchez. "A Cuba anaves amb el saxo pel carrer i et feien lloc a la guagua perquè m'assentés. Allà vaig decidir que necessitava ser música" ha explicat.

També forma part de La Dimano, companyia d'espectacles musicals de carrer amb qui ha fet llargues gires europees i ha actuat en dos festivals a la Xina. En aquest sentit, ha assegurat que és més difícil el públic gironí que el públic xinès. "Fem conya quan diem que si fas ballar el públic gironí ho petaràs a qualsevol lloc... Però és veritat".

Escolta la conversa sencera, aquí: