Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista amb Carles Vilarrubí, Víctor Font i Jaume Roures
Tercer debat sobre l'actualitat barcelonista amb Carles Vilarrubí (vicepresident institucional del Barça 2010-2017), Víctor Font (candidat a la presidència el 2021) i Jaume Roures (fundador de Mediapro). Enregistrat al restaurant AlRevés de Barcelona
Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista amb Carles Vilarrubí, Jaume Roures i Víctor Font
Barcelona
Carles Vilarrubí, Jaume Roures i Víctor Font son els protagonistes del tercer Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista, una secció del 'Què t'hi Jugues' dedicada a l'anàlisi profunda de l'actualitat barcelonista que es va estrenar el maig passat en una conversa entre dos exdirectius del club culer, Albert Perrín i Toni Freixa i que va continuar amb una segona tertúlia entre tres caps de comunicació dels darrers anys: Jordi Badia, Xavi Martín i Albert Roura.
Tots tres socis -i grans empresaris- coincideixen en obrir un debat tabú en el barcelonisme: el club ha de canviar el model de propietat? "El Barça és víctima d'ell mateix. L'estructura i les obligacions de l'esquema institucional no permeten resoldre els problemes econòmics amb normalitat. Els socis només voten un president i dels gairebé 4.000 compromissaris, 180 voten un pressupost. Això no és democracia. El soci no és accionista i això no significa res", n'opina Jaume Roures, que proposa vendre un percentatge del club per sortir de la crisi: "Què val el Barça? Entre 5.000 i 6.000 milions. Si en vens un 30% son 1.500 o 2.000 milions i amb això acabes amb tots els problemes".
Víctor Font també és partidari d'abordar el debat sobre el model de propietat. L'excandidat a la presidència creu que "és imprescindible tenir un debat profund sobre el model de club futur i no dir-ne una cosa i fer-ne una altra. El model ja està evolucionant des del moment que part dels teus actius ja no son 100% propietat de la institució perquè hi ha altres empreses que els compren". Carles Vilarrubí també va en la mateixa línia dels altres dos empresaris: "el Barça ha de fer els deures i adaptar el model als temps actuals. Que no sigui l'ecosistema extern que condicioni el canvi de model, hem de ser nosaltres mateixos que ho reflexionem i ho fem. Ens hem de transformar".
El cas Negreira, una gran pífia
Vilarrubí, Roures i Font també coincideixen en definir els pagaments al número 2 dels àrbitres durant 17 anys com un greu error. "Jo no ho sabia. No és casualitat que això comencés a l'època de Gaspart perquè respon a aquesta manera de fer. Jo negociava un contracte de 2.000 milions amb el Barça i el que més els preocupava és que TV3 fes una classificació considerant els errors arbitrals contra el Barça", explica Jaume Roures. "Jo tampoc ho sabia i és un autogol. Això a les empreses privades i cotitzades no passa. Ara, no té recorregut penal", diu Vilarrubí.
Víctor Font considera que "una cosa és tota la part que la caverna madridista agafa per intentar justificar el Barça de Guardiola i l'altra és l'autocrítica que hem de fer. És un símptoma clar que el model no funciona. No pot ser que els auditors no aixequessin la bandera". "Si a casa meva, durant 20 anys, li estic pagant 300.000 euros a algú, acabo a la presó denunciat per l'auditor", expressa Roures.
L'Espai Barça preocupa
Cap dels tres tertulians té clar que l'Espai Barça sigui un encert, tot i considerar que un nou estadi és necessari. "Té dues cares. En l'adjudicació hi ha certs dubtes, que es faci bé i no se'n vagi de pressupost, però és una garantia d'ingressos", diu Vilarrubí. "Jo crec que és una oportunitat perduda. Hi ha la part de modernitzar les instal·lacions, on anem tard, i l'altra és que en els proeprs 25 anys no veurem ni un euro més dels que teníem quan vam començar-lo", exposa Font.
"S'havia de fer un estadi nou per 90.000 persones a un quilòmetre d'on està el Camp Nou ara. Això hagués costat 800 o 900 milions. Però com que hi ha aquests mites, al final et veus abocat a una dinàmica més cara i menys òptima. Jo d'obres alguna cosa en sé i l'any vinent no estarà fet. Si està fet, seré el primer en alegrar-me'n".