"Jo de gran vull ser futbolista professional"

Barcelona

El futbol femení ha guanyat molt de pes en els últims 20 anys. S'ha triplicat, el nombre de dones federades. El 2002 hi havia unes 30.000 dones federades a Espanya, però aquest 2022 la xifra ha augmentat fins a 88.000. Pràcticament, el triple, segons les dades de l'Estadística de l'esport Federat, del Ministeri de Cultura i esports. I, si ens fixem en Catalunya, ara hi ha 10.000 dones federades més que ara fa 20 anys. Un fenomen que s'atribueix a la victòria de la selecció espanyola i al fenomen Alèxia Putellas, la jugadora preferida de les més petites.

A l'escola San Francisco de Sant Martí, un grup d'una desena de nenes està jugant a futbol al pati, cosa que, fa uns anys, era molt difícil de veure. Expliquen que els agrada molt jugar, tot i que, normalment, els nens no passen la pilota. Quan els preguntes pel futbol, la majoria són del Barça i tenen com a referent la capitana de l'equip, la dues vegades pilota d'or, Alèxia Putellas.

Un somni plausible

L'Aina és una d'aquestes nenes que juguen a futbol al pati. Té deu anys, i en fa sis que juga a futbol, des dels quatre. El seu somni és arribar a jugar al Barça algun dia. Ara s'entrena al Barcino i avui s'ha saltat l'entrenament per poder visitar El Balcó i explicar-nos la seva experiència com a jugadora. La seva mare, la Laura, patia quan l'Aina li deia de petita que volia ser futbolista professional. "Ja veurem", responia. I és que tenien, i encara roman, la por de les ments tancades que no entenen que una nena vulgui jugar a futbol i que "pensen que no arribaran a res".

Al primer equip on l'Aina va fer rodar la pilota es considerava mixt, però ella era l'única nena que hi jugava. Després de compartir equip amb nois durant tres temporades, l'Aina va fer el salt al futbol femení. Ara en té 9 companyes al seu equip al Barcino. Hi ha diferències, assegura l'Aina: "Al futbol masculí hi ha molta rivalitat i pensen que són els únics que poden jugar a futbol, que les noies no tenen res a fer al camp."

Però que les nenes juguin a pilota ha estat un tabú a tot arreu, inclús fora dels camps de futbol. Al pati de l'escola, però, també s'han fet un lloc les nenes que van a classe amb l'Aina: "Agafem dos de la classe que som els capitans, escollim els equips i juguem". Una lluita guanyada i un avenç impensable anys enrere.

Dues dècades apostant pel femení

La salut dels equips femenins a Catalunya depèn molt del club. Al Fontsanta-Fatjó, a Cornellà, per exemple, la paritat és una realitat: hi ha 40 equips, 20 femenins i 20 masculins; i uns 600 futbolistes, la meitat nens, i l'altra meitat nenes. La coordinadora general del club, la Iolanda Gargallo, fa anys que treballa per normalitzar aquesta paritat al club. El 2002 van decidir posar-se mans a l'obra i canviar la mentalitat de la gent posant l'equip femení i el masculí a la mateixa alçada.

La Iolanda explica que no va ser un procés fàcil. Va arribar un moment que el primer equip masculí volia créixer, fet que hauria implicat deixar d'apostar pel femení. En aquell moment van saber dir "no" i van aconseguir mostrar als nens i nenes que era possible compartir camp, infraestructures, material, entrenadors... Una igualtat que, alhora, volen traslladar a les grades: "Aconseguir una normalitat, que el nen vagi a veure a la nena jugar i al revés. Que hi hagi partit i la grada estigui plena."

Les desigualtats estaven a tot arreu, a dins i fora del terreny de joc. Fins i tot a les col·laboracions amb les marques per vestir els dos primers equips: "Anàvem a buscar les equipacions i ens preguntaven "dos equips?", i dèiem que si, perquè si li regales la roba a un equip també a l'altre o res." Però la lluita també era interna, i és que, segons afirma la Iolanda, s'havia d'exigir tenir el mateix nivell d'entrenadors i que l'equip femení disposés de personal tan bàsic com, per exemple, un fisioterapeuta.

La situació ja no és la mateixa que fa 20 anys, quan el Fontsanta-Fatjó va fer l'aposta pel femení. Ara, amb tota l'experiència sota el braç, la Iolanda aconsella les nenes que s'han decidit a jugar a futbol, com l'Aina: "Que no deixi passar l'oportunitat de fer el que vol, que és jugar a futbol." La coordinadora assegura que és hora que les nenes s'uneixin i lluitin juntes per aconseguir canvis. "Quan una nena diu que vol ser professional no t'ho creus, perquè abans era impossible. Ara elles ja s'ho poden plantejar."

Cada vegada més femenins a Catalunya

No tots els clubs de Catalunya estan en la mateixa situació, tot i que és un objectiu comú. . Al Barcino, per exemple, l'equip ha crescut molt els últims tres anys. Van començar amb un sol equip femení, on jugaven nenes entre vuit i tretze anys, totes juntes, però ara ja hi ha mínim un equip per categoria: "aquesta temporada ja tenim tretze equips", ha explicat una de les coordinadores del femení, la Dúnia Rodríguez López. L'altra coordinadora, la Nerea Antonio Àguila, ho ha atribuït a l'interès creixent de les nenes pel futbol, sobretot les més petites: "ara comencen molt més d'hora, abans trobar-se nenes tan petites jugant era inviable".

També fora de Barcelona hi ha moltes més nenes interessades, la qual cosa ha fet replantejar canvis en el club. Per exemple, al Mollerussa és el primer any que tenen equips de futbol femení. Abans les nenes de Mollerussa havien d'anar a jugar a pobles del voltant, però ara ja són vint les que juguen a l'equip del seu poble a les categories d'infantil i aleví. El coordinador general del club, el Carles Claramunt, explica que volen "créixer" però que ho faran primer consolidant els equips que ja tenen i, després, ampliant "a poc a poc" per "fer les coses ben fetes".

Hi ha altres clubs, com el Cambrils, que ja han anat ampliant els últims anys i aquest és el primer any que per fi tenen un equip femení per totes les categories. I altres, com la Unió Esportiva Figueres, que van més a poc a poc, però que han buscat alternatives perquè les nenes puguin jugar. En el cas de l'equip empordanès, tenen un equip sènior, però les nenes més petites juguen en equips mixtos. En Quim Cruset, l'entrenador del femení, ha defensat que el fet de jugar tots junts ajuda a formar-se millor i també fa que "la gent i la societat entenguin que el futbol tant és per nens com per nenes".