Manel Joseph: "Serrat ens va impulsar a escriure cançons en català"

Barcelona

Una nit de Cap d'Any d'ara ja fa quasi 50 anys naixia, per atzar, l'Orquestra Plateria. Manel Joseph, el músic que no és músic, pujava a l'escenari de l'antiga Sala Zeleste per convertir-se, sense imaginar-s'ho, en l'ànima del grup. El local es trobava al carrer de l'Argenteria de Barcelona, carrer que, en el castellà de l'època, es deia encara "calle Plateria", que així va donar el nom a l'orquestra. I just allà, al centre neuràlgic de la contracultura a la ciutat comtal, una sèrie de músics i cantants que van decidir interpretar per una nit un repertori "retro" de boleros, mambos i txa-txa-txas. "Jo era un tipus que passava per allà i s'hi va quedar. El que més m'ha agradat de la música són les vivències fora de l'escenari", explica en Manel Joseph.

Amb milers i milers de concerts a l'esquena, fent-nos ballar amb versions de clàssics, com el seu "Pedro Navaja", original de Rubén Blades, Manel Joseph porta gairebé 60 anys sense baixar-se de l'escenari. Fins i tot va arribar a formar part de sis grups alhora: Uc, Ia-Batiste, la banda de Sisa, la de Maria del Mar Bonet, l'Orquestra Mirasol i la Plateria. Amb aquest últim, però, aconseguiria molts èxits, entre ells el rècord de la conga més llarga del món amb 20.000 persones. Va ser l'any 1995, celebrant el seu 20è aniversari amb un concert a la Plaça Catalunya a les Festes de la Mercè amb Castellers, Gegants i Focs Artificials. "Ens hem enfadat algun cop dins de Plateria, però en tants anys el balanç és molt positiu amb molta amistat. Hi ha gent que ha deixat empremta, com en Carles Flavià, que va ser el nostre mànager una temporada."

Cantant per no oblidar els orígens

El nostre protagonista del programa de Llapis de Memòria va néixer a Barcelona, creixent al barri de Gràcia. Uns anys de la seva vida que quedaran reflectits per sempre al seu primer disc, "Rimas Baratas". Perquè Manel Joseph mai va oblidar els seus orígens i ens deixa anècdotes com la feina del seu avi i la seva inspiració per cantar: "El meu avi era un vigilant nocturn; jo al·lucinava amb la pipa i la gorra que portava. Era una persona angelical i cantar em ve dels 4 avis, perquè també cantaven, per exemple, en cors."

Tampoc s'oblida dels seus inicis laborals, just abans d'apostar-ho tot per dedicar-se a la música. "Jo treballava en un banc de botones a Barcelona i després auxiliar administratiu, però era horrorós i vaig decidir deixar-ho", confessa. Però tot i haver-se deixat anar per dedicar-s'hi, mai es va considerar músic. Un fet, però, pel qual se sent, fins i tot, orgullós: "Per a compondre haig de cantussejar-li la melodia a algú que la sàpiga dibuixar en el pentagrama." Això sí, en Manel Joseph es considera "ballautor".

L'any 1968 decideix formar el grup Dos + Un, amb els germans Ia i Jordi Clua. En Manel defineix aquest trio com a "moderns amb influències de The Beatles". També va fer un duo artístic amb Gato Pérez, anomenant-se El Gato y el Trilla. Fins i tot el Manel va incorporar-se a la banda de l'argentí, fins que les seves diferències de caràcter els van separar. "Érem molt diferents: ell era molt tímid i jo també, però a l'escenari em transformo." El seu referent a l'hora de decidir compondre en català, però, va ser Joan Manuel Serrat, artista del qual va ser teloner moltes vegades amb Dos + Un.

En Manel Joseph no ha parat de cantar des de fa 69 anys. Va començar molt jove a fer-ho, i també es va adonar molt aviat que era el que volia fer tota la vida. "Quan trepitjo l'escenari, hi ha una màgia allà que no hi ha enlloc més, et relaciones amb la gent d'una manera que no et pots relacionar enlloc més."