Sumar planteja que la futura llei d'amnistia també beneficiï els cossos i les forces de seguretat de l'Estat que van participar en les càrregues de l'1-O

Barcelona

La líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha anunciat que el seu partit farà públic dimarts a Barcelona que ve un document on es recullen les línies generals que han de servir com a base per a la futura llei d'Amnistia, condició que els partits independentistes posen a canvi permetre la investidura de Pedro Sánchez i que és la clau perquè pugui reeditar el govern de coalició. El dictamen es presentarà en un acte a Barcelona, juntament amb els Comuns, i els detalls els explicarà l'exdiputat i negociador de la coalició, el jurista Jaume Asens.

Segons les fonts de la formació coneixedores del text, i consultades per la Cadena SER, la intenció amb què fan aquest pas és fer una aportació que serveixi de base per arribar a un acord que permeti normalitzar la situació política a Catalunya. El que planteja Sumar és aprovar una norma que beneficiï tant les persones que van participar en l'organització i la convocatòria del referèndum il·legal com els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que van dur a terme les càrregues per impedir-ho. Però la proposta del partit que lidera la vicepresidenta segona va més enllà. Segons publica El Periódico, el marc temporal de la llei deixaria sense conseqüències penals "totes accions o omissions d´intencionalitat política vinculades a l'objectiu d'aconseguir l'autodeterminació des de l'any 2013 fins a l'entrada en vigor".

Segons les fonts consultades per aquesta redacció, l'amnistia el que pretén és deixar sense retret penal o administratiu les conductes d'aquelles persones que tenen processos judicials oberts, com les ja jutjades o les que encara no s'han presentat davant els tribunals espanyols, com és el cas de Carles Puigdemont. A la pràctica, si la llei fos aprovada en aquests termes, l'expresident de la Generalitat podria tornar al nostre país sense por de ser jutjat i, al líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, se li aixecaria la pena per inhabilitació de 13 anys que li va imposar el Tribunal Suprem. Els beneficiaris del 'perdó' podrien fins i tot reclamar l'esborrament dels antecedents penals.

Sobre la renúncia a la unilateralitat, aquestes mateixes fonts defensen que no cal que el text la reculli de manera expressa. Consideren que si arribés a un acord, ja s'estaria apostant per la via del diàleg i la negociació. A més, expliquen que l'amnistia no elimina els delictes i per tant, si els independentistes tornessin a cometre accions similars a les del 2017 se'ls tornaria a aplicar el Codi Penal. A la formació estan convençuts de la constitucionalitat de la mesura perquè defensen que hi ha antecedents i sentències del mateix Tribunal Constitucional que asseguren que les amnisties no vulneren el principi d'igualtat.

Els policies de l'1-O

A Sumar creuen que la inclusió a les amnisties dels policies i guàrdies civils que van participar en les càrregues pot ser una de les "patates calentes" del futur acord. Però el partit defensa que si la intenció de la hipotètica norma és “passar pàgina” s'ha de girar full per a tothom. Els juristes del partit busquen una fórmula perquè els membres de les Forces de Seguretat que van ser desplaçats a Catalunya a defensar l'aplicació de la llei no se sentin equiparats amb aquelles persones que s'enfronten a conseqüències penals per incomplir-les. Els partits independentistes han mostrat en nombroses ocasions el seu rebuig que els agents siguin inclosos al pacte que PSOE i Sumar busquen assolir per fer possible la investidura.