"La crisi climàtica és l'amenaça més gran de salut a què s'enfronta l'humanitat"

Barcelona

Els Centres d'Atenció Primària estan afrontant un increment de consultes per al.lèrgies i per patologies cardíaques i respiratòries vinculades a la crisi climàtica i ambiental. La contaminació atmosfèrica, la pujada de les temperatures, els microplàstics, les grans migracions humanes provocades per la sequera i altres qüestions ambientals ens estan fent emmalaltir, literalment.

Els metges de família comencen a veure-ho a peu de consulta. Encara no s'ha pogut quantificar aquest increment de visites mèdiques relacionades amb la crisi climàtica perquè el fenòmen és massa recent i aquests estudis necessiten sèries més llargues en el temps per ser robustos. Però els metges i les metgesses de família ho noten dia a dia.

"Estem veient una tendència pel que fa a malalties infeccioses, al.lèrgies, malalties respiratòries i fins i tot cardiovasculars en els darrers anys, i sabem que està vinculat a l'increment de contaminació, als tòxics ambientals, també a les crisis migratòries que està havent-hi per sequera i deforestació ... O sigui, hi ha molts punts que inclou la salut planetària que estan influint en aquest increment de visites que avui dia ja estem veient a les consultes", ha explicat a SER Catalunya Montserrat Royo, coordinadora del grup de Salut Planetària de la CAMFIC.

Morts evitables

La contaminació atmosfèrica provocada pel transport ((però també pels habitatges, l'agricultura i la ramaderia, i la indústria)) és un dels aspectes ambientals que més perjudica la salut de les persones. Només ampliant les àrees verdes de les grans ciutats i reduïnt les emissions contaminants s'estalviarien milers de morts cada any. Un parell d'exemples: a Barcelona es podrien evitar unes dues mil defuncions anuals si es complissin les directrius europees en quant a contaminació ambiental (ara mateix son cinc vegades superiors al màxim establert). A Lleida, un altre centenar de morts.

L'actual situació era previsible, es veia venir. "És força coherent. Els estudis estan mostrant el que per sentit comú i coherència fa molts anys que s'està avisant: que aquest increment de la polució ambiental no seria gratuït, que d'alguna manera estava afectant a la salut de les persones, ja no només al medi", diu la doctora Royo.

El problema és que, malgrat els advertiments, no s'ha fet res per posar fre a les causes de l'actual situació.

"Encara hi som a temps, sempre que les solucions siguin estructurals, amb mirada àmplia i llarga. No té sentit resoldre els problemes a les consultes d'un en un, pacient a pacient. Estem fent 'fàrmac-malaltia, malaltia-fàrmac' sense pensar en l'estil de vida i en l'entorn, en la naturalesa ... Hem de ser coherents amb ella, que al final és la nostra llar".

La gran paradoxa del sistema sanitari

De tot això se n'ha parlat al congrés que la CAMFIC ha celebrat aquesta setmana a Lleida i s'ha tancat aquest dissabte.

En aquest debat ambé s'ha abordat una paradoxa: el sistema sanitari --que té com a objectiu principal millorar la salut i la qualitat de vida de les persones-- és un dels més contaminants. La seva activitat contribueix, en gran mesura, a aquest empitjorament de la salut planetària, que ens torna la pilota en forma de malalties.

Tots els medicaments que es prescriuen porten una emprempta de carboni (en la fabricació, en l'empaquetat, en el transport...). A més a més, utilitza milions de productes d'un sol ús que no poden reciclar-se i fa un consum elèctric gegantí.

"Si el sector sanitari es convertís en un país, per les emissions de CO2 que globalment emet, a tot el planeta, seria el cinquè país més contaminant del món. No és poca cosa, no és infravalorable, sinó tot el contrari. Tenim un impacte i moltes coses a millorar", rebla la doctora Montserrat Royo.

Aquesta millora, però, no pot implicar només el sector sanitari sinó tota la població, començant per les administracions. Tots plegats hem de canviar hàbits per fer el planeta sostenible.