Les dones rurals reivindiquen poder estar als llocs de decisió del camp

Lleida

Les dones de la comissió de l'Horta i les dones productores de l'Horta de Lleida, com la Dolors Comes, participaran divendres en un acte reivindicatiu a la Plaça dels Pagesos de Lleida on, a banda de promocionar els productes que es fan en aquesta zona de la ciutat, també reivindicaran més visibilitat com a dones que treballen la terra. En aquesta entrevista a Dolors Comes com a presidenta de l'associació veïnal de la partida de Grenyana, reconeix que cada cop hi ha més dones a l'Horta que es posen al capdavant de projectes, alguns d'ells innovadors, i tiren endavant propostes agràries. I ho fan soles. Però no s'oblida Dolors Comes de moltes generacions de dones -"les nostres mares mateix", que també van estar treballant la terra molts anys com qualsevol altre treballador d'una explotació "sense donar-les d'alta a la seguretat social" trobant-se "sense res, amb les mans buides" quan se jubilaven. Tot i que hi ha aquest moviment cap al canvi, "encara hi ha agropatriarcat" a l'Horta de Lleida afirma Comes. Per exemple, es pregunta, "on són les dones a les cooperatives -als llocs de comandament- o a les juntes de cequiatge o a les comuntiats de regants? No n'hi ha i si alguna fa un pas, ja se n'encarreguen ells de fer-lo recular".

Línia MAT

La presidenta de l'associació veïnal de la partida de Grenyana, Dolors Comes, se solidaritza amb les partides de Rufea i Butsènit afectades pel pas de la MAT provinent d'Alcarràs i assegura que si ara la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, es compromet davant l'alcalde, Fèlix Larrosa, d'estudiar si enlloc de fer una línia nova, es poden aprofitar les existents, assegura que ja fa temps que aquesta solució hauria d'haver-se posat sobre la taula i recorda que a l'Horta "fan coses molt importants, com per exemple aliments. Ningú li dona importància, però en té molta".

Mur i patrimoni

Sobre el mur que fa temps que s'apunta com la solució per a solucionar el risc d'inundabilitat de la marge esquerra de la ciutat (barri de Cappont i part de la Bordeta) i que l'alcalde, Fèlix Larrosa, va dir divendres passat davant del secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Moran, que a penes arribaria més amunt de la seva cadera, la presidenta de l'Associació Veïnal de Grenyana afirma que temen que les restes patrimonials que hi ha a la zona, com un búnquer de la Guerra Civil en molt bon estat, es quedin sens protegir arran d'aquest mur. De fet, assegura, del mur en qüestió en desconeix la grandària ni el traçat donat que el projecte encara no s'ha fet ni s'ha presentat. Sobre la preservació del patrimoni de Grenyana, insisteix Comes en el Molí de Cervià, un equipament del segle XII que els veïns d'aquesta zona reivindiquen fa anys que es pugui preservar i formi part de les rutes de patrimoni de la ciutat.