Continua la davallada de resultats dels alumnes catalans, ara en llengües

Barcelona

Prop d'un 15% dels alumnes de quart d'ESO van acabar el curs passat l'educació obligatòria, i per tant el seu pas obligatori per les aules sense assolir la competència mínima ni en castellà ni en català. Aquest percentatge d'alumnes que se situa en el nivell baix de les competències ha anat en augment en els darrers tres cursos. A l'altra banda, la dels alumnes excel·lents, els percentatges han anat reduint-se. Dit d'una altra manera: el nivell d'assoliment general ha anat a la baixa i la nota mitjana de les proves, tant de castellà com de català, és enguany la pitjor de la darrera dècada. El retrocés més accentuat el tenim en els resultats de llengua castellana, on la mitja ha caigut fins als als 71,6 punts (3,6 punts menys que a les proves anteriors). Pel que fa als resultats en llengua catalana es van situar en els 72,3 punts, 1,8 punts menys respecte a l'any anterior. Els adolescents fallen sobretot en expressió escrita amb uns resultats molt similars en les dues llengües, 65,1 de mitjana en castellà i 65,3 en català. Val a dir que en aquest tipus de prova, es considera que la mitjana òptima ha d'estar per sobre dels 70 punts.

En el cas de les matemàtiques, un de cada 4 alumnes acaba quart d'ESO amb un nivell molt baix de competència, gairebé un punt més que l'any anterior. En cavi si millora la mitjana (+1,2) respecte a les proves fetes l'any 2022. En la competència cientificotecnològica és l'unic ambit on si hi a una millora significativa de 5 punts.

Resultats dolents també a primària

A primària, la mitjana de resultats en català es recupera dues dècimes respecte de la de l'any anterior - una recuperació que a efectes d'aquest tipus d'estudis no és significativa- i se situa en els 72,7 punts. En castellà, en canvi, la nota mitjana se situa en 72,1 punts, gairebé dos menys que el curs anterior. Si milloren els resultats en matemàtiques on la mitjana se situa en 73,6 punts, 2,5 punts per sobre dels resultats de l'any passat però encara molt lluny dels 80 punts dels anys 2014 i 2015.

Un 17 % dels alumnes acaba la primària sense tenir una competència mínima en català i castellà i un altre 20 % està en la franja baixa de la competència. A l'altre extrem, només un de cada 4 alumnes de sisè se situa en la franja de competència alta en català i castellà. I només dos de cada 10 pel que fa a les matemàtiques

Causes: la pandèmia i la complexitat a les aules

El departament ho atribueix principalment a les conseqüències del tancament de les aules durant la pandèmia, que ha suposat una "crisi difícil de superar" i també a l'alta complexitat que hi ha als centres. "Catalunya té complexitat per sobre de la mitjana de l'estat", ha explicat el secretari de transformació educativa, Ignasi García Plata-. "Tenim molts estudiants que al llarg del curs canvien de centre, que arriben procedents d'altres municipis, d'altres comunitats autònomes o d'altres països. I aquesta mobilitat afecta especialment els sectors més vulnerables".

La consellera d'educació, Anna Simó, que no ha comparegut en la presentació dels resultats, fa setmanes que advertia que les dades "no agradaran" i que la tendència a la baixa encara es manté. Insistia, però, que l'anàlisi dels motius profunds d'aquesta davallada que ja es va constatar als resultats del curs passat, ha de servir per aplicar "mesures de xoc" i començar a redreçar la situació. Aquesta posició suposa un canvi respecte al posicionament del seu predecessor, Josep Gonzàlez-Cambray que a l'inici del curs 22/23 no havia programat la realització de les proves de competències bàsiques al·legant que era un curs en què els alumnes ja havien de fer altres proves d'àmbit estatal i que era millor no sobrecarregar més les agendes d'escoles i instituts. Aquesta postura inicial es va rectificar després i les proves es van fer, entre altres coses, per no tallar l'històric d'una avaluació que en el cas de sisè de primària va començar al curs 2008/09 i en el cas de quart d'ESO, el curs 2011/12.

Voluntat de mantenir les proves anuals

El secretari de transformació educativa, Ignasi García Plata ha confirmat la voluntat del nou equip de mantenir les proves. "Fem una aposta per continuar avaluant curs a curs. Som l'únic territori de l'estat que ho fem i ho fem de forma censal. Aporta informació a cada centre sobre la situació dels seus alumnes. És cert que fer això comporta el risc de poder ser criticats, però creiem que per transparència i pel valor de l'avaluació és imprescindible fer-ho."

García Plata reconeixia que les dades no són bones. "Hem aturat alguns aspectes de la baixada, però els resultats no són satisfactoris i ara hem de focalitzar molt els esforços en la llengua, en com treballem la lectura des de l'inici de l'escolarització, identificar les dificultats per reconduir-les. Ha de ser un moment de focalització"

Mesures de correcció

Continuar avaluant anualment el sistema és la primera de les mesures que planteja el Departament per corregir la situació. A la recepta de les solucions, s'inclou també mantenir els programes de reforç educatiu i de personal en els 750 centres de més complexitat, amb els programes PMOE i PROA+ per a la millora de les oportunitats educatives i continuar les polítiques endegades per millorar la formació docent, tant la inicial com la continuada. A més, i això és novetat, la inspecció i els serveis educatius faran un assessorament personalitzat als centres que ho demanin per ajudar-los a compartir valoracions i a planificar actuacions concretes de millora. Un acompanyament que serà intensiu en els 250 centres amb més oportunitats de millora en les competències bàsiques.