Girona, el "departament dinou" d'Hondures

Girona

Aquesta setmana Girona acull la primera setmana de l'hondurenyitat a la ciutat, que persegueix l'objectiu de donar a conèixer Hondures i la seva cultura, així com teixir lligams amb la societat gironina. L'hondurenya és la tercera població d'origen estranger a les comarques gironines i la més nombrosa de la capital. Segons l'Associació ACODEGI, però, les xifres són superiors, ja que "hi ha moltes persones que s'han nacionalitzat i compten com a espanyols", com apunta el seu president, Ernesto Alexander Arita.

L'Associació, que es va crear fa tot just un any, ha programat diverses activitats de caràcter acadèmic i cultural. Per exemple, la Universitat de Girona va acollir dimecres la conferència "Història patrimonial del lloc arqueològic maia de Copán i la seva dinastia regnant", que va donar el tret de sortida de la programació. Dissabte hi haurà acte institucional a la plaça del Vi i activitats a la Plaça Marfà, i diumenge, fira cultural a la Pere Calders.

Arita apunta que la comunitat hondurenya a la ciutat és "molt diversa" i "molt nombrosa". "Nosaltres, a Hondures, tenim 18 departaments, que són com comunitats autònomes. A Girona hi viuen tants hondurenys que diem que és el dinovè". S'ha d'entendre la quantitat de persones migrants amb la situació actual del país. "És un estat fallit, amb un president a la presó, molt morts, la violència de les pandilles i la pobresa que ha passat del 50% al 75% de la població" explica Arita. "La inseguretat, la falta de feina i d'oportunitats propicia que la gent marxi i busqui altres llocs per viure de manera digna" assegura.

El president també ha destacat una curiositat que uneix el poble català i l'hondureny. "A nosaltres ens diuen catrachos per un cognom català. Florencio Satruch, fill d'un català, era un general que va guanyar moltes batalles" apunta Arita, "de Satruches, la paraula s'ha anat evolucionant fins a arribar a catrachos actualment".

Atendre les necessitats

A més d'organitzar aquesta setmana d'activitats, des de l'Associació volen atendre les necessitats de la comunitat a la ciutat, perquè "la qüestió migratòria és complex, miri com es miri" apunta el president. En aquest sentit, volen treballar amb les persones sense llar així com ajudar a les dones amb fills en situació vulnerable.

Escolta l'entrevista sencera: