Laia Vidal: "Quan estem obsessionats amb alguna cosa, només pots sortir tu de l'espiral"

Barcelona

Ja fa 23 anys que la Laia Vidal Escòlies està a Gestmusic, empresa on treballa com a directora del programa de televisió "Tu cara me suena". Però la Laia passa d'un gran espectacle de l’entreteniment televisiu a convertir-se en escriptora de novel·la negra. Les seves trames són macabres i totalment diferents de les actuacions que es veuen al programa que dirigeix. "Podem parlar de dues Laies, perquè a la tele tot és color, llum, hi ha molta gent, molta informació... i de cop i volta, escric sola, des del mòbil, a la perruqueria, a la cua de l'escola dels meus fills. Tinc el meu mètode, com a la tele. Són dues facetes totalment diferents. Com a escriptora i a la tele sóc molt ordenada", explica.

Acaba de publicar "Només tinc ulls per a tu", la seva segona novel·la, que li dedica als seus fills, el Roc i la Jana. És protagonitzada per la Carlota, és periodista i fa un any que busca al seu marit, l'Àlex, que està desaparegut. Cada dia va a comprar la premsa i retalla les notícies de successos que poden donar-li una pista. Una d’aquestes notícies que retalla és el descobriment d'uns ulls humans al carreró de les Ànimes de Sants, col·locats en una safata daurada amb una estampeta de Santa Llúcia. Es tracta d'una novel·la amb una història basada en fets reals. "La meva parella és mosso i sempre és molt discret i no explica res. Però un dia va haver d'acompanyar un comissari i em va explicar que havia anat al carreró de les ànimes de Sants, amb un cadàver en una bossa. I a partir d'aquí em vaig inspirar per la novel·la." La Laia va decidir fer de la Carlota una dona normal, que no és policia, a la que li passa tot això. La Laia ha fet un gran treball d'investigació per tal d'escriure aquesta novel·la. Assegura que ha hagut de fer moltes preguntes i s'ha hagut d'informar molt. Però aquesta part també la troba interessant, perquè així ha après moltes coses.

Al Llapis de Memòria de la directora de "Tu cara me suena" comença a sonar Raffaella Carrá i el seu clàssic "Hay que venir al sur". Una cançó que a la Laia li porta bons records, perquè la transporta a quan sortia a ballar amb les seves amigues i cantaven a ple pulmó: "Fer amics és una cosa que pots fer a totes les edats, ho he descobert i trobo que és una cosa meravellosa. La capacitat de poder fer amics a qualsevol edat m'encanta i no envelleix. La Carrá em fa pensar en les amigues, sortir, passar-ho bé."

La Laia també va viure a Miami durant un temps, mentre treballava al programa "Mira quién baila": "Vaig anar a viure a l'illa de Dexter, em vaig comprar una moto petiteta i em va sorprendre que allà el casc no és obligatori, però dur ulleres sí. Vaig viure 3-4 mesos i el que m'agrada és que arribes que no coneixes res i després al cap d'uns mesos ja t'has fet la teva vida."

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".