L'ofici de campaner: de la desaparició a un nou auge

Barcelona

L'octubre simbolitza aquell moment de l'any en què, liquidat l'estiu i passat l'inici que suposa el setembre, toca explorar noves aficions, apuntar-se a cursos per aprendre el que fins ara no ens havíem plantejat, per temptejar plans B a la feina de sempre. Cursos de pastisseria, de cuina, aprendre il·lustració, guitarra o ceràmica, començar jardineria, idiomes, enologia, una llista inacabable de noves aficions. Però, a vegades, la gent troba cursos una mica més inesperats, com el de campaner.

Un exemple és la Roser Saurí, que té 52 anys i es dedica a la intel·ligència artificial. Sense deixar la seva feina, ha decidit començar un curs per ser campanera. No només vol "aprendre a tocar les campanes", sinó també "recuperar i potenciar el patrimoni tan bonic de tocar-les i cuidar-les". Creu que dedicar-se a la tecnologia i la part més humanística que suposen les campanes no és incompatible, sinó que "és complementari, tothom pot trobar el seu espai".

Overbooking per ser campaner

El curs per ser campaner s'està fent a l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas. Xavier Pallars és l'impulsor i coordinador i ha explicat a El Balcó que es va quedar sorprès per l'èxit del curs: "en poques hores les dotze places van quedar exhaurides". Van decidir ampliar-les a divuit, i també es van omplir. Ara hi ha "més de quaranta persones en llista d'espera", i és per això que estan mirant d'oferir nous cursos i, si no, emplacen a tothom qui vulgui apuntar-se l'any que ve.

La majoria dels alumnes, ha explicat Pallàs, són "persones adultes amb ganes de recuperar i mantenir viu el patrimoni" de les campanes. L'objectiu és que tots ells "es converteixin en campaners d'un campanar" i ajudar-los a restaurar i cuidar el campanar escollit. El professor, també ha apuntat que "no es pot viure amb el sou de campaner, però ser-ho "vol dir tota una vida dedicada a tocar les campanes".

Darrere les campanes

La Roser, que admet que el de les campanes va ser "un amor a primera oïda", ha escollit el campanar de Les Preses, perquè és el campanar del poble del seu avi: "em va molta il·lusió pensar que puc tornar a tocar els tocs que hi havia quan ell va néixer". El Xavier Pallàs, el seu professor, creu que ho podrà fer, però caldrà "tota una fase de recuperació" dels mecanismes per tocar manualment, ja que el de Les Preses és un campanar automàtic, que "impedeix poder vogar les campanes per unes reixes".

En Blai Ciurana, que és secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, va ser qui va inscriure la Roser. Ara mateix és a Bèlgica, on estudia carrilló, però haurà de tornar a Catalunya perquè serà un dels professors d'aquest curs. Ell explica que la seva passió per les campanes ve de lluny "quan tenia un any o menys". Les seves primeres paraules van ser pam i nang, i "cada vegada que passava per sota un campanar deia nang nang", ha recordat. A més, la seva mare era escultora i treballava, precisament, en una fàbrica on es fonien campanes".

Una tècnica que s'està perdent

"No exigim cap condició física ni cap formació professional", ha assenyalat Pallàs, que també ha destacat que una persona sola podria fer girar una campana de 800 quilos amb la tècnica correcta: "has d'entrar amb harmonia amb la campana, no lluitar contra ella sinó aprofitar la seva inèrcia". Actualment, a Catalunya, la majoria de campanars estan electrificats.

En Blai Ciurana ha apuntat que "l'automatització estalvia que hi hagi un campaner": els repics estan programats i quan hi ha un bateig o un enterrament, "només has de prémer un botó". Això que no acaba d'agradar els qui van escoltar els repics originals. Pallàs ha assegurat que si es pregunta a la gent gran sobre les campanes del poble, lamenten que "quan es van electrificar, van deixar de tocar bé".

Ara, amb aquest curs, volen recuperar els tocs que "s'havien fet antigament a Catalunya". Això sí, ha explicat el Ciurana, volen recuperar els tocs manuals "sense erradicar l'electrificació, conviure-hi". A més, ha afegit Pallàs, també és important que cada campanar tingui el seu campaner perquè quan hi ha "un campaner que toca manualment, vol dir que el campanar està cuidat".