Arnau Vilardebò: "Vaig caure en el món del teatre, que semblava el lloc on podies experimentar-ho tot"

Barcelona

L'Arnau Vilardebò va començar a fer teatre per casualitat, però la casualitat es va convertir en professionalitat. Al seu Llapis de Memòria sona "El Drapaire" de Joan Manuel Serrat quan l'Arnau inicia el seu viatge al passat i es troba als seus records amb els inicis com a actor: "Vaig caure en el món del teatre, que semblava el lloc on podies experimentar-ho tot. Jo havia de ser metge i a tercer vaig plegar: vaig suspendre la farmacologia i després un dia fent pràctiques a l’hospital em vaig adonar que no volia ser metge. A casa van tenir un disgust terrible. Veien el teatre com una cosa amateur."

En aquell moment tenia una xicota que feia teatre amb un grupet i un de la colla li va demanar que fes anés a fer una explicació del funcionament de la laringe. "Quan vaig arribar, no vaig explicar res i de seguida em vaig posar a cridar, llençar-me a terra i aquestes coses." L'Arnau Vilardebò va pujar-se'n a l'escenari quan el país encara el manava un dictador. Ell explica que, malgrat el franquisme, sempre va fer el que va voler. Però l'actor va haver de passar gairebé un any a la presó a causa de la censura a l'obra "La Torna". El novembre del 77, amb la companyia teatral Els Joglars, l'Arnau va participar en l'obra de la qual l'Albert Boadella exigiria l'autoria 30 anys després. Només havien fet 40 representacions de "La Torna" quan els van portar a judici i els van tancar a la presó. "Entrar a la presó un mes i és divertidíssim, t’expliquen històries fantàstiques, però un cop passen dos mesos, t'adones que tot allò que t’havien explicat els presos no era veritat. T’havien explicat allò que tu volies sentir... Et deien que havien atracat i que per això estaven allà, però en realitat havien violat", explica l'Arnau Vilardebò.

"La solitud espanta la gent, sobretot la gent jove, que en té pànic i és un dels problemes de la societat. Jo reivindico estar sol i deixar que vinguin idees i sensacions, és un procés creatiu." L'Arnau Vilardebò reflexiona sobre la solitud quan escolta "Ma Solitude" de Moustaki. Ell assegura que el pas dels anys li ha caigut molt bé, i que ara té un espai per assajar i bona companyia personal.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".