"El Delta no té la literatura de la «marca Venècia»"

Barcelona

Dormir damunt d'una duna de la part final de Catalunya, enfonsar els peus al fang, nedar molt fort perquè no et xucli el mar, protegir-se dels mosquits amb les libèl·lules, enterrar el mòbil cada nit entre grans d'arròs bomba, lligar potes de cranc blau, pedalejar contra el vent. Escoltar veïns, ecologistes i propietaris per entendre. I fer foc, i veure pescar, caçar i pasturar bous. I observar ocells de tota mida i colors volant sobre els arrossars. Tot això en un espai únic, el Delta de l'Ebre, durant tot un any.

Des del febrer de 2021 fins al febrer de 2022, l'escriptor Gabi Martínez va viure a l'illa de Buda, aquell sortint punxegut del delta, el final del triangle. A dos-cents metres del mar, en una caseta, la Pantena, on es va instal·lar per entendre com es viu i que hi passa en aquest tros de mapa que podria tenir els anys comptats perquè el mar se l'acabarà empassant pel canvi climàtic. Un any sencer per escriure un assaig periodístic que ha titulat 'Delta'.

La preocupació del que vindrà

La decisió d'endinsar-se al Delta va venir per la recuperació del passat, "volia apropar-me més al meu pare i a la meva educació directa, que ha estat el mar", però també per la preocupació del futur, "a partir de tenir el meu fill he començat a tenir inquietuds sobre el medi ambient". La crescuda del mar i el perill en què estan els arrossars i les platges el va fer decidir. Va demanar a un senyor que va "conèixer per casualitat" si el deixava estar a casa seva durant tres mesos: "ho vaig demanar amb precaució". Però el propietari de la casa on s'ha estat tot un any va dir-li que si realment volia "viure-ho de debò" havia d'estar-s'hi un any.

El lloc

Dit i fet. La casa on es va estar era la "darrera casa abans del mar", amb un fons d'uralita, que algun dia li impedia dormir perquè la figuera de sobre feia soroll. Tenia aigua i llum, i també tres companys que treballaven a l'arrossar. Tot i que l'escriptor no podia veure'ls, "si necessitava alguna cosa eren a prop". A més de grans consellers: "tenia avís que si arribava un huracà havia d'agafar la bicicleta i pedalejar ràpidament" i, si no tenia temps, "pujar a la teulada i esperar lligat a la teulada". Els habitants del delta venien del Glòria, que va entrar fins a tres quilòmetres de l'illa. Gabi Martínez vivia a 400 metres del mar.

Després d'un any vivint al Delta, quan torna, Gabi continua tenint el "sentiment de familiaritat": "ha estat tant de temps i tan intens que ara torno i és com si estigués a casa".

Sense relat

L'escriptor té clar que el que li cal al Delta és "relat". Donar projecció a aquestes històries, que importin a la gent. És el cas de Venècia, per exemple. Malgrat que la ciutat italiana "hauria d'estar inundada", no ho està, perquè "hem articulat un relat poderós que permet que la marca Venècia sigui prou commovedora per defensar-la". Una cosa que no passa amb aquest territori català: "el Delta no té aquest relat".

Martínez també ha posat com a exemple La Ricarda, perquè "tot el seu relat s'articula des de la ciutat" i, quan La Ricarda està amenaçada, "surt la ciutat, ens manifestem, surten artistes i periodistes"; però el Delta són "25.000 vots" i és una "cosa que queda lluny".

El llibre, 'Delta'

Per aquest motiu, amb la seva obra, Gabi Martínez busca "el substantiu exacte en cada moment" i noms propis a cada lloc. "No és un llibre on vegis sorra i vent, sinó com aquests influencien unes persones i com aquestes actuen". En aquest relat, necessari per protegir el Delta, explica l'autor, cal "subratllar molt les persones" i explicar "de manera emocionant" allò que s'ha viscut.

En el seu assaig, ha volgut reflectir "una atmosfera" i dibuixar protagonistes que, malgrat que "no són literalment els que es veuen", són inspiracions que ha reforçat amb perfils que ha conegut durant la seva estada a Buda. En resum, "actituds que fan por", que són la minoria, i una gran majoria de "gent que s'associa per defensar un espai", que li han "donat esperança".