"En molts llocs, els que van manar al final del franquisme van continuar fent-ho amb la democràcia i van aprofitar aquell poder"

Girona

Miquel Riera acaba de publicar la seva primera novel·la, L'ombra dels ocellots. L'escenari és Vilavella, un municipi inventat de l'Empordà que recorda poderosament Torroella de Montgrí i l'Estartit però que, segons Riera, podria ser perfectament l'Escala, Begur, Calonge o Tossa.

Aquí, l'últim alcalde franquista, Nandu Sureda, s'afanya a deixar lligat un projecte urbanístic en un espai d'interès natural que ha de donar molts dividends a amics i coneguts i ho ha de fer abans de les primeres eleccions municipals i abans que la Generalitat prengui control de l'urbanisme i sigui més difícil manegar-hi.

La manera de fer de l'alcalde en aquell trànsit de l'antic règim a la democràcia i l'oposició de l'incipient moviment ecologista, liderat per un jove 'pelut' i els seus amics, son el motor d'un relat que ens porta a una època, finals dels setanta, i una manera de fer de la que encara en patim les conseqüències i que Riera va viure intensament com a activista i també com a periodista.

I és que L'ombra dels ocellots podria ser perfectament la cara B de l'exposició fotogràfica del propi Riera, Costa Esbravada, que es pot veure a l'Escala aquests dies. El text es va començar a gestar molt abans, adverteix l'escriptor, però han acabat anant en paral·lel.

El relat barreja personatges de ficció amb d'altres que van protagonitzar aquells moments, com l'ecologista Jordi Sargatal, o el propi Jordi Pujol, que apareix intentant 'pescar' per al seu partit al popular alcalde de Vilavella, sense importar-li gaire que hagués nedat amb comoditat en les aigües del franquisme o que el seu catalanisme fos dubtós.