"Dir que no s'ha fet res del Pla de Rodalies és injust"

Lleida

El president de la Diputació, Joan Talarn, assegura sobre la polèmica amb l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, després que aquest darrer assegurés que la comissió del Pla de Rodalies que lidera la Diputació "no ha fet res" per avançar en aquest àmbit que aquestes paraules són injustes. "Hi ha un treball al darrere, no només de la Diputació sinó de totes les entitats i de la mateixa Paeria durant molts anys, fins i tot molt abans que jo fos el president de la Diputació. S'ha estat treballant per pressionar a l'Estat i a la Generalitat perquè les Rodalies (de Lleida) finalment siguin una realitat". Per tant, "dir que fins a aquest moment no s'havia fet res, cre que no era just, no solament per mí sino per algres persones que han treballat (en aquesta qüestió) com CCOO, que han estat picant molta pedra per poder arribar a un acord. És més, jo cre que és bo que l'alcalde de Lleida, que té bona relació amb el Govern (central) actual, acabi de fer el pas pequè finalment Rodalies s'implanti. La Generalitat ja ha dit que pagarà el cost que té perquè ara ho hauria de fer l'operadora (encara Renfe), però no hi ha un acord amb l'Estat i crec que no serà pas per culpa de la Generalitat de Catalunya". I afegeix: "Crec que si ell (en referència a l'alcalde de Lleida) pot desencarra-ho, des de Madrid, (serà) perfectíssim. És més, serem els primers que aplaudirem la feina del paer. El que passa és que no és de rebut que digui que durant aquest temps no s'havia fet feina perquè se n'ha fet molta, moltíssima". Sobre el fet que Larrosa hagi començat a reunir-se amb alcaldes de capitals de comarca per parlar del Pla de Rodalies, Talarn diu que "tampoc ho veiem just" perquè també Bell·lloc o Almacelles, que no són capitals de comarca, hi tenen interès en dir la seva i en participar en les reunions per pressionar perquè aquest pla es faci. Per això, conclou, "el millor és continuar treballant a través de la taula d'entitats per Rodalies de Lleida que va iniciar la Diputació de Lleida" que, ara per ara, està esperant novetats per part del departament de Territori de la Generalitat per tornar-se a convocar.

Municipalia

Sobre Municipalia, Joan Talarn assegura que és una fira amb moltes novetats. "Els alcaldes gaudeixen però també pateixen perquè tot val molts diners i veuen moltes solucions per molts problemes però no sempre s'hi arriba" econòmicament. Però sí que (Municipalia) "és el lloc on s'aprofita per començar a planificar les inversions que es volen fer en cadascun dels municipis. Penseu que acaben d'entrar aquests alcaldes i alcaldesses. Alguns per primera vegada. I venen a Municipalia com qui va a visitar els Reis (Mags). Tot allò que voldria fer al meu poble ho tinc a Municipalia Per això és tan important.

Reforma horària

Talarn, després d'escoltar opinions agafades a l'atzar de ciutadans sobre el fet que aquest dimecres algunes botigues de Lleida, a través del moviment Slowshop, tanquin a les set de la tarda en una campanya, que ja fa anys que es fa un dia a l'any, en què es reivindica el dret dels treballadors i empresaris del comerç a fer compatible l'horari laboral amb el famliar, assegura que la reforma horària "és un tema molt complex. I no és només l'horari del comerç. Crec que si el que volem és que canviïn els nostres hàbits, perquè són hàbits personals, hem de canviar l'horari de tot" en referència al de les botigues, però també al de les feines. "Aquí cal una visió diferent perquè la gent pugui anar a comprar fora del seu horari laboral. No pot ser que els comerços tancquin a les set i que la gent surti de la feina a les set. Hem de veure com podem compatibilitzar-ho, però no és tan un canvi d'horari del comerç com un canvi d'hàbits".