Els grans ajuntaments apujaran els impostos

Barcelona

Els 21 ajuntaments que concentren més població a Catalunya, tots llevat Sant Cugat i, de moment, Barcelona, han anunciat o fins i tot han fet ja les primeres passes administratives per incrementar les taxes municipals a partir de gener de 2024. No tots apujaran les mateixes taxes ni en igual proporció, però tots coincideixen que han de fer aquests increments per mantenir el nivell dels serveis que ofereixen després d'anys de contenció, primer per la COVID i després per l'impacte de la guerra a Ucraïna. L'increment de les matèries primeres, els combustibles o les reiterades pujades del tipus d'interès, també estan passant factura als comptes municipals. Per això, diuen, no tenen alternativa.

Importants pujades a les taxes de residus

A Terrassa l'ajuntament diu que no apujarà l'impost de residus, però els veïns hauran de pagar un altre pel mateix concepte al consell comarcal, amb la qual cosa la factura que pagaran per les escombraries puja de facto un 50 %. Més encara, un 60% s'incrementa la tarifa a l'Ajuntament de Castelldefels on la proposta de l'equip de govern de Manuel Reyes s'aprovarà el pròxim ple, perquè el govern del PP i el grup independent de SOM Castelldefels tenen majoria absoluta. Un habitatge passarà de pagar 35 euros/any a 56 euros/any.

Rubí va aprovar dimecres passat un increment del 32% en la taxa de residus. Un increment que segons càlculs del mateix ajuntament suposarà que una família amb 4 residents pagarà 38 euros més a l'any. Girona va aprovar dilluns una pujada del 25%. La regidora d'Hisenda, Sílvia Aliu, ha explicat que com a novetat la taxa d'escombraries es podrà fraccionar en tres rebuts (com ja passa amb l'IBI). En aquest cas, les famílies que viuen en pisos pagaran 71,66 euros cada quadrimestre; i les que viuen en cases, 100,98 euros. Manresa l'incrementarà un 15%. D'altres com Badalona, que fins ara no tenien cap taxa de residus, començaran a cobrar-la. La majoria dels ajuntaments que incrementen aquest impost argumenten que hi ha una normativa europea que obliga que abans de 2025 els ciutadans assumeixin la totalitat del cost que suposa tractar els seus residus.

També puja l'IBI

A Tarragona el grup municipal ha proposat un increment del 20% en l'impost de béns immobles. L'alcalde va explicar fa uns dies que li falten 14 milions d'euros per quadrar la despesa corrent d'enguany. De moment cap partit de l'oposició accepta donar suport a aquest increment. ERC, que és qui va governar l'anterior mandat diu que com a molt acceptarien una pujada del 3,5%, que coincideix amb l'IPC previst. El ple que haurà de decidir no es farà fins a finals d'octubre.

A Mataró l'IBI pujarà al gener un 7 %, però el govern ja ha avançat que el tornarà a incrementar un 5 % el 2025 i un 4% els dos anys següents. A Rubí l'increment serà del 12%. A Castelldefels l'increment serà del 9,5%. El consistori pretén recaptar només per aquesta via més de 2 milions d'euros anuals. Altres ajuntaments, com L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Manresa o Sant Boi de Llobregat opten per increments més discrets, en línia amb l'IPC, d'entre el 2,5 i el 7 %, diferenciant a la majoria dels casos entre el que paguen els particulars i l'específic que s'aplica a equipaments hotelers, centres comercials i altres d'alt valor cadastral.

Només dos ajuntaments de la llista de més poblats han anunciat que no tenen intenció d'apujar les taxes: són Sant Cugat i Barcelona, tot i que en aquest darrer cas les intencions del grup municipal s'hauran d'adaptar a les exigències dels socis que busqui Collboni per aprovar el pressupost. La comissió d'economia i hisenda d'aquest consistori ha de votar aquesta tarda si accepta iniciar la tramitació de la proposta de pressupostos i d'ordenances fiscals que ha elaborat l'equip de govern i a hores d'ara no està clar si els comptes superaran aquest primer tràmit. Junts x Catalunya, Comuns i Esquerra ja han dit aquests dies que no els donaran suport, els primers perquè els consideren "continuistes", els comuns perquè els qualifiquen de "conservadors" i ERC perquè asseguren que les seves prioritats estan "molt lluny" de la proposta socialista.