El BalcóEl Balcó
Sociedad | Actualidad

La vida al costat de l'abocador més gran de Catalunya i una nova planta de biometà

L'alcalde d'Hostalets de Pierola explica com és viure a prop d'un abocador i les esperances que tenen amb la nova planta que reaprofitarà els residus

La vida al costat de l'abocador més gran de Catalunya i una nova planta de biometà

La vida al costat de l'abocador més gran de Catalunya i una nova planta de biometà

18:36

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1697823568672/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Aquest matí s'ha presentat a Hostalets de Pierola, un poble de la comarca de l'Anoia d'uns 3000 habitants la primera planta de biometà a gran escala. A Hostalets, també hi ha té l'abocador més gran de Catalunya. Precisament d'aquest gran dipòsit d'escombraries, que ocupa uns 70 camps de futbol, en sortirà aquest gas verd que abastirà 14.000 llars dels municipis de la zona i que evitarà l'emissió de 17.000 tones de diòxid de carboni cada any, que és el que provoca l'efecte hivernacle. Ara per ara, segons Acció climàtica, el biogàs, d'on en surt el biometà, és el tercer pilar de les renovables a Catalunya, a banda de l'energia eòlica i la fotovoltaica.

L&#039;abocador d&#039;Hostalets de Pierola, el segon més gran de l&#039;estat espanyol.

L'abocador d'Hostalets de Pierola, el segon més gran de l'estat espanyol.

L&#039;abocador d&#039;Hostalets de Pierola, el segon més gran de l&#039;estat espanyol.

L'abocador d'Hostalets de Pierola, el segon més gran de l'estat espanyol.

A Hostalets de Pierola hi ha anat l'Oriol Soler, que ha explicat que l'abocador, d'on venen els residus, "és una extensió enorme al costat de Montserrat", i és "molt diferent del que podríem pensar", ja que ja no és una muntanya de brossa a l'aire lliure, sinó "muntanyes de sorra", molt "altes" sota les quals hi ha enterrats els residus. Fins i tot, a la part més antiga de l'abocador, hi ha vinyes, que "han crescut amb les propietats fertilitzants dels residus en descomposició" i que han passat per un tractament previ. L'espai, explica l'Oriol Soler, fa pudor i hi ha moltes mosques, però, "com tot, al final t'acabes acostumant i s'hi pot conviure". Això sí, qui més ho pateix són els veïns.

Crear biometà

Primer, els residus orgànics generen metà i "es mesclen amb el diòxid de carboni quan es degraden i es descomponen". D'aquí surt el biogàs, però ara en aquesta planta es va un pas més enllà. Primer es filtra el CO2 amb unes membranes. Després, se separa el metà, que és el gas combustible, dels gasos que emeten els residus (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni majoritàriament), i així s'obté el biometà que va al gasoducte. Hi ha un "procés llarg i costós a tots els nivells pel mig", però es genera gas natural "utilitzable a les cases a partir de residus orgànics en descomposició".

La diferència no es notarà, ni es nota, ja que aquesta planta funciona des del juny. El biometà es barreja amb el gas natural d'origen fossil, que sobretot arriba d'Algèria liquat, en vaixells, i després es regasifica al Port de Barcelona i es redistribueix: "tot plegat es barreja als gasoductes i els ciutadans no notem res", ha apuntat Soler.

Què diuen els veïns?

L'alcalde d'Hostalets de Pierola, Gerard Parcerisas, ha opinat que la planta de biometà és "una molt bona notícia", perquè comporta "innovació, ciència i tecnologia per millorar els processos". A més, creu que amb aquesta nova infraestructura es "minimitza l'impacte d'emissions i s'aprofita l'activitat de l'abocador". Ara bé, on hi ha desavantatges és, precisament, amb l'abocador, que pot millorar amb aquesta planta: "hem de veure si es minimitza l'impacte de les olors, que és el que més preocupa".

Les vinyes que han crescut gràcies a la descomposició dels residus de l&#039;abocador.

Les vinyes que han crescut gràcies a la descomposició dels residus de l'abocador.

Les vinyes que han crescut gràcies a la descomposició dels residus de l&#039;abocador.

Les vinyes que han crescut gràcies a la descomposició dels residus de l'abocador.

L'abocador aporta beneficis, sobretot econòmics, a Hostalets. Actualment, els diners que s'obtenen representen "el 50% del pressupost municipal", tot i que hi ha dubtes entre la població de si els compensa o no tenir aquest abocador. L'alcalde subratlla que és un "gestor municipal" que ha de fer "un joc d'equilibris amb moltes contradiccions". En tot cas, entenen que han d'acceptar l'abocador, perquè fa anys que el tenen i ara mateix "és més còmode mantenir-lo que obrir-ne de nous al territori", però també ha reclamat que no els posin una nova línia d'alta tensió que el govern s'està plantejant: "aquest entorn ja ha estat molt solidari amb la societat".

Sobre les compensacions econòmiques, l'alcalde s'ha preguntat si realment són justes. A més, Parcerisas ha denunciat que ni a Catalunya ni a l'Estat hi ha "legislació sobre olors" i això els preocupa tenint en compte que no saben si estan "respirant alguna cosa nociva per l'organisme".

Al costat de l'abocador, sense ser d'Hostalets

A Hostalets de Pierola hi ha 3000 habitants, però hi ha altres municipis al voltant que també pateixen les pudors de l'abocador, però no reben les compensacions: Masquefa, per exemple. La Bolga, veïna i membre de la plataforma 'Tanquem Can Mata', ha explicat que és molt difícil conviure amb això: "si no dorms amb tot tancat és impossible". També es queixa que no poden "albergar la brossa de quatre milions de persones".

L'alcalde n'és conscient, ha admès que ell i la Bolga han parlat diverses vegades, però creu que la pudor de l'abocador, tot i que és intensa, alhora que subjectiva, és com "cortines de pluja", que duren "cinc minuts i ja ha parat".

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00