"Per prevenir l'addicció al joc podem no cometre els mateixos errors que en el passat amb les drogues"

Barcelona

Els internacionals italians Sandro Tonali (23 anys) i Nicolò Zaniolo (24 anys) han estat apartats de la selecció i imputats per la justícia en aquesta aturada de seleccions per activitats il·legals amb apostes esportives. Ambdós van ser delatats pel futbolista de la Juventus de Torí Nicolò Fagioli (22 anys), que després de col·laborar amb la justícia i haver acceptat que té un problema de ludopatia ha estat sancionat amb un càstig de 7 mesos fora dels terrenys de joc, una multa de 12.500 euros i 6 mesos de teràpia per tractar-se de ludopatia o addicció al joc.

Francesco Baranca, president de Federbet (la Federació de cases d'apostes), va donar la dada al Carrusel Canalla que el 90% de futbolistes en actiu participen en apostes esportives. El Doctor en Psicologia Social David Pere Martínez analitza aquest fenomen a La Graderia del Balcó, tot i que abans de res matisa que "en el cas dels futbolistes queda per veure quin és el seu problema amb el joc real. Hi ha d'haver una avaluació clínica, perquè sortir per la tangent i dir que ténen un problema amb el joc quan molts jugadors professionals s'estan treient molts diners extra veient targetes i apostant-hi... hem de veure què hi ha de ludopatia i què hi ha d'excusa peregrina."

David Pere Martínez senyala que "El factor que determina en aquesta població més jove és la plutocràcia: els poder dels diners, guanyar-ne molts de manera molt fàcil. Un missatge que les apostes esportives i la indústria del joc en general ha donat, i molts joves d'una manera àvida no es poden resistir a aquestes mels de guanyar molts diners".

El Doctor en Psicologia Social discerneix una combinació de factors: "Hi ha un problema de valors, una societat de consum que apressa i uns diners a primera línia. I gent tant jove que han estat sociabilitzats amb tecnologies digitals que es manegen molt bé, que en el cas d'aquests jugadors estaven apostant en joc il·legal per la 'dark net' i molt iniciats en els apostes esportives."

I té clar el simple motiu que empenys els professionals a endinsar-se en aquest món de les apostes esportives i·legals a gran escala: "Aquests jugadors estratègics juguen només per guanyar diners. I al futbol encara és més difícil manipular els mercats, potser veient alguna targeta. Però en tennis, per exemple, és molt més fàcil arreglar un partit i molts protagonistes no s'hi poden resistir. Hi ha una controvèrsia de valors, de problemes de factors individuals i d'una societat en què les apostes són un al·licient més de l'experiència esportiva"

Que tinguin uns salaris prou alts com a futbolistes queda en un segon pla: "Ja ho diu la cultura popular: el diner crida el diner, i com més en ténen més en volen. I això és el que han inoculat les cases d'apostes: que amb dos clicks pots fer molts diners. Ténen molts diners, però encara en volen més perquè la percepció és que és molt fàcil aconseguir-los". I més quan són els propis apostadors els que juguen els partits. "En psicologia social en diem invulnerabilitat percebuda. Pensen que ells dominen, ells piloten. Si els aficionats es consideren enciclopèdies amb capacitats per encertar el futur, imagina't els professionals si a sobre ténen capacitat per manipular el partit."

El Doctor en Psicologia Social David Pere Martínez creu que per atacar d'arrel aquesta problemàtica, no es poden cometre els mateixos errors que amb altres addiccions en el moment en què es comencen a estendre entre la societat, amb fàcil accés, manca d'informació i un aparent benefici immediat, com va ser la irrupció de les drogues a partir de la dècada dels '80: "Comparo les apostes esportives amb les drogues als anys '80 per com les estem encarant a nivell preventiu: no podem entendre el fenomen de les apostes esportives des d'una retòrica addictiva, les hem d'entendre com un fenòmen sociocultural. Que als anys '20 ja es manipulaven els combats de boxa, al segle XIX les curses de cavall... i amb el fenomen digital s'ha amplificat i li hem de donar una resposta sensata. No podem cometre els mateixos errors que amb les drogues i entendre d'una manera dicotòmica, maniquea, que o abstenció o addicció. Hi ha tota una escala de grisos on els elements preventius són capitals perquè tots els joves no es converteixin en jugadors estratègics. I en última instància, l'esport ha de fer honor als seus valors i a la seva ètica, perquè això desvirtua tot el sistema de valors de l'esport".