Laura Calçada: "A mi m’agrada provocar, però de vegades m’agradaria ser més misteriosa"

Barcelona

"Fucking New York: Història dels meus límits" és la recentment publicada novel·la de la periodista, politòloga i escriptora Laura Calçada. Es tracta d'un llibre brillant, sincer i amb una història trepidant. La de la Laura, que durant 5 anys va viure a Nova York. Una història plena d’aventures sexuals, amoroses i d’amistat. Festes amb molta droga i molt d’alcohol i la dolorosa relació amb el seu pare: Una persona que durant molts anys ha sigut una estrella de la comunicació a Catalunya. A través de la seva novel·la, la Laura descobrirà que ella també pot ser protagonista: “Uns quants mesos a la ciutat em demostraran que tots som estrelles d’una manera o altra”.

La primera cançó que la Laura ha escollit per posar banda sonora al seu Llapis de Memòria és "Manhattan" de Dinah Washington. Ella era adolescent la primera vegada que va visitar la ciutat, i així ho recorda: "Va ser amb el meu pare i la meva germana quan tenia uns 13 anys. El pare va llogar una limusina que ens va venir a buscar a l’aeroport." Per la Laura aquest llibre ha de ser la primera pedra d'una gran trajectòria literària. I és que ja està pensant en el segon, ho prepara a través de la llibreta que porta sempre a sobre.

"Jo anava molt de festa. Estava treballant en una ràdio, era el meu somni, però em sentia molt sola i incompresa. I mira que la ràdio era la meva passió." És el record que li ve a la Laura quan escolta "Ride Em On down", dels Rolling Stones. Però a la periodista i escriptora no ha deixat mai d'agradar-li la ràdio i, tot i que l'escriptura li va molt bé per parar, li encantaria tornar als micròfons una hora al dia.

Al seu Llapis de Memòria la Laura Calçada ha parlat molt de l'any 2016, un any que va ser molt mogut amb dos viatges a París i Barcelona gràcies als diners que va cobrar després d'un accident amb un cotxe de policia a Nova York. "Abans de cobrar més de 200.000 dòlars per l’accident no tenia diners, treballava en un restaurant i no tenia diners per comprar-me bitllets."

"A casa meva sentia que feia nosa, perquè els meus pares estaven molt ocupats. Em van donar tot el que van poder, però no va ser prou. El meu pare em feia por." La Laura no té un bon record del seu pare, amb qui no manté una bona relació. A Nova York, però, va trobar una família que la va acollir i va conèixer en Marc, el seu germà americà que s'encarrega de gestionar-li els diners.

Sona en francès Je vais t'aimer", de Michel Sardou, i l'escriptora s'emociona parlant de l'Aline, la dona de la seva vida: "Penso en com ens vam estimar amb l’Aline. Amb l’amor, no m’he deixat estimar perque no me’n creía mereixedora i et converteixes en un animal que es mou per impulsos i no sabia què era el sexe amb amor."

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".