La lectura als centres penitenciaris: llegir per guanyar la batalla al temps

Barcelona

Alguna vegada t'has imaginat una presó amb un club de lectura? A Can Brians, el centre penitenciari ubicat a Sant Esteve Sesrovires és una realitat i el periodista Martí Rodríguez s'ha apropat per conèixer a quatre membres d'aquest club de lectura. A Brians 2 cada divendres una dotzena de presos es reuneixen a la biblioteca per llegir i comentar novel·les. No disposar d'exemplars suficients per llegir tots alhora no ha estat mai un impediment, i és que, quan s'ajunten, reciten en veu alta les pàgines del llibre que tinguin en aquell moment entre mans. Segons l'obra escollida, però, se'ls complica una mica. És el que els va passar amb el llibre que millor valoren, "Sin Noticias de Gurb" d'Eduardo Mendoza, perquè els riures no els deixaven avançar.

Evadir-se entre les pàgines

Segons dades oficials, un 10% dels interns als centres penitenciaris catalans fan ús del servei de biblioteca. Això no vol dir, però, que altres presos no llegeixin a la intimitat de les seves cel·les. El Jordi Eduard té 46 anys i forma part d'aquest club de lectura dels divendres. Ell és de l'opinió que molts presos utilitzen la lectura com una forma d'evasió, com és el seu cas: "Molts aquí llegeixen perquè estem a una batalla contra el temps, perquè si no es fa molt pesat." Però el Jordi ha detectat un altre tipus de lector a la presó, que són els que aprofiten els llibres i el temps per formar-se i veuen una oportunitat per aprendre coses que li manquen.

Un dels dos Javier que ha conegut el Martí a Can Brians és un home molt lector, tant que fins i tot a vegades li costa recordar els llibres que ha llegit: "He llegit molts, de llibres, però ja ni me'n recordo. A vegades començo el primer capítol d'un llibre i dic «ostres, si aquest ja l'havia llegit»". La majoria dels presos a Can Brians llegeixen per identificar-se amb els personatges de les històries. Potser per aquest motiu "Pablo Escobar: Mi vida y mi cárcel" és l'exemplar més demanat a la biblioteca de la presó. El Sebastián, que és procedent de Colòmbia i té 28 anys, té clar el perquè: "Això està ple de delinqüents i els agrada llegir sobre delinqüència perquè s'identifiquen. Gairebé tots els del mòdul demanen aquest llibre, però no tot és real, també hi ha ficció". L'altre Javier, que col·labora amb la gestió de la biblioteca, assegura que es llegeix tant que l'han d'anar recomprant de tant en tant perquè els dos exemplars que tenen es perden o es gasten.

"A la presó es llegeix de tot"

Els gustos pel que fa a la lectura a la presó són molt diversos. El Sergi, el tècnic que gestiona la biblioteca a Brians 2, assegura que les novel·les històriques de Santiago Posteguillo són algunes de les que més triomfen entre els lectors. També ho fan els gèneres de terror, com les obres de Stephen King, o la novel·la negra, entre la que destaca Manuel Vázquez Montalbán. Però el Sergi ens assenyala un altre tipus de llibre: "Els agraden molt els còmics, perquè els fa pensar en èpoques que van ser millors. Últimament, "Mortadelo y Filemón" ha guanyat protagonisme, sobretot després de la mort d'Ibáñez."

Quan acaben un llibre, tots volen posar en comú el que n'opinen i, tot i que és difícil, tots dotze coincideixen amb la novel·la que menys els ha agradat de les quatre que porten fins ara: "L'Estranger", d'Albert Camus. I és que asseguren que els hi costa molt empatitzar amb el protagonista, ja que ells viuen una situació semblant però amb un component més emocional: "És impossible que una persona faci una cosa així i no se'n penedeixi". Ara ha arribat el moment d'escollir la cinquena novel·la que, tots junts, llegiran en veu alta. Però encara els queda per decidir-se entre "La Chica del tren" de Paula Hawkins o "Asesinato en el Orient Express" d'Agatha Christie.