Així han canviat els mercats en una dècada: més súpers i menys parades

Barcelona

Segons les dades que recull anualment la Diputació de Barcelona, els mercats municipals de la província -que concentra més de la meitat dels 167 que estan actius a tot Catalunya- han experimentat un canvi molt profund en la darrera dècada: guanyen pes les grans cadenes de distribució i perden terreny les parades tradicionals. Si l'any 2012 als mercats municipals la superfície que ocupaven els supermercats suposava un 27,4% del total disponible, l'any 2022 les grans marques de la distribució ocupen un 43% de la superfície. Això suposa un increment del 60% en deu anys. En paral·lel, la presència de les parades tradicionals de peix, carn o fruita, negocis habitualment familiars, ha disminuït. L'any 2012 aquestes botigues suposaven el 41% de l'espai disponible i ara no arriba al 28%. Els únics establiments que mantenen un pes similar dins dels mercats són els bars i restaurants, que suposen un 8 % de la superfície total.

En els darrers anys molts ajuntaments han facilitat l'entrada als seus mercats de grans cadenes de distribució. En molts casos a canvi que siguin aquestes grans marques les que assumeixin les obres de remodelació i millora dels espais. La responsable del comerç de la Diputació de Barcelona, Olga Serra afegeix un altre motiu: reactivar els mercats i fer-los més atractius per als consumidors no habituals. "És una estratègia per reactivar aquests espais i assegurar que els paradistes de sempre continuen i l'economia rutlla dins dels mercats". El professor d'economia de la UAB i expert en mercats Gabriel Izard, coincideix. Considera que complementar l'oferta tradicional de productes frescos de les parades tradicionals amb un supermercat fa aquests espais més "convenients" per als consumidors, que poden fer d'una tacada totes les seves compres.

Izard alerta, però que no n'hi ha prou a incorporar "un nou motor" al mercat i que els paradistes també han d'evolucionar per atreure un nou tipus de client "amb una flexibilització d'horaris, o una innovació en el producte. A molts mercats veiem a hores d'ara parades molt ben posicionades que estan afegint valor al seu producte tradicional. Per exemple ara és estrany que una bacallaneria només vengui el producte tal qual, hi ha moltes que estan oferint elaborats o que a la mateixa parada fan tapes amb el bacallà". Aquest expert preveu una llarga vida per aquest tipus d'establiments que malgrat l'increment d'oferta en el sector de l'alimentació estan ben posicionats, sempre que segueixin millorant la seva oferta. "De vegades el canvi no és fàcil, perquè són negocis familiars, de tota la vida, on potser els fills no volen saber res del mercat i on els propietaris han de dedicar moltes hores per poder competir amb supermercats que tenen més treballadors, amb diferents torns, per cobrir més horari".

Alguns mercats han començat a incorporar també serveis complementaris com el repartiment a domicili o la instal·lació d'armariets refrigerats per tal que els clients puguin recollir les comandes fora de les hores d'obertura dels mercats o simplement sense fer cues.

La relació no sempre qualla

Hi ha molts casos d'èxit en què l'entrada d'un nou operador ha servit per revitalitzar els mercats, incorporant un nou tipus de clientela. És la valoració positiva que fan la majoria de paradistes del mercat municipal de Montgat que va reobrir l'any 2016 després d'una important remodelació i la incorporació d'un establiment de Mercadona. En Renato té una botiga de productes italians gurmet. Assegura que la presència del supermercat fa que hi hagi molt moviment, tot i que el tipus de clientela és diferent. La Pilar, propietària de la bacallaneria creu que fan "un bon maridatge" i que la clientela té molt clar que els productes que s'ofereixen a uns i altre establiment són diferents. Ho confirma Cristina, que regenta una parada de fruita: "en preu no podem competir però sí en la qualitat del producte".

A Esplugues de Llobregat, en canvi, la remodelació dels mercats municipals de Can Vidalet i La Plana, que han donat entrada tots dos a la mateixa cadena de distribució, ha provocat una important fuga dels paradistes de tota la vida. En el cas del mercat del barri de La Plana, reinaugurat fa just un mes, el 28 de setembre, d'un total de 15 paradistes que han estat els darrers anys a una carpa provisional, mentre es feien les obres de reforma de l'antic espai, només 4 han optat per seguir el negoci al nou mercat, on Lidl s'ha quedat la planta baixa, que està a peu de carrer i els paradistes han estat ubicats al pis superior. L'alcaldessa del municipi Pilar Díaz explicava divendres que estan treballant per adjudicar les parades que han quedat buides al nou mercat i justificava que han obert a mig gas per atendre la petició dels comerciants que sí que s'han traslladat. "Hem volgut donar satisfacció als paradistes que hi són, els hem volgut donar satisfacció, i per això hem avançat la data d'inauguració". Díaz diu que els 4 paradistes "estan contents i treballant" i que el consistori està en converses per adjudicar la resta de parades que han quedat buides.

Els altres 9 negocis que hi havia a l'antic mercat provisional han renunciat a traslladar-se al mercat en el qual, segons el projecte inicial que després es va modificar, ells havien d'ocupar la planta baixa. La majoria ha decidit continuar la seva activitat obrint botigues independents a diferents locals del mateix barri. Al mercat de Can Vidalet la fuga de paradistes no ha estat tan accentuada, però el nou mercat té encara moltes persianes tancades.

1 de cada 4 llars catalanes fa la compra de producte fresc al mercat municipal

És una de les dades destacades de l’estudi sobre els Hàbits de Consum en els Mercats Municipals encarregat per la Conselleria d'empresa i comerç l'any 2021. El 25,6% de les llars catalanes compra habitualment producte fresc en els mercats municipals del país, el què suposa un total 775.224 compradors recurrents –almenys dos cops al mes- i engloba aproximadament 1,9 milions de consumidors.

L’edat mitjana d’aquests compradors és de 52 anys, nou anys per sobre de la mitjana catalana. En aquest sentit, l’estudi reflecteix com el percentatge de compradors fidels als mercats s’incrementa de manera proporcional a l’edat: si a la franja entre els 18 i els 24 anys, el 8,7% són compradors habituals, per sobre dels 65 anys aquest percentatge és del 43,8%.