Aigües de Barcelona ja està fent proves al sistema de canonades per si cal fer talls de subministrament a Barcelona i l'Àrea Metropolitana

Barcelona

Totes les previsions apunten a que abans d'acabar el 2023 el sistema hidrogràfic del Ter-Llobregat entrarà en emergència degut a les poques reserves hídriques que hi ha als embassaments. Aquesta és la fase més greu i més restrictiva prevista dins del pla de sequera, amb unes limitacions que ja s'apliquen des de principis d'agost a 22 pobles empordanesos que s'abasteixen de l'aqüífer Fluvià-Muga i als del Baix Camp que ho fan amb l'embassament de Riudecanyes. El mes de desembre es calcula que la zona més poblada de Catalunya entrarà en aquest estat d'emergència, amb les restriccions de consum més severes, de 200 litres per persona al dia. Serà quan els embassaments quedin per sota del 16% en aquesta conca hidrogràfica.

És per això que els tècnics d'Aigües de Barcelona ja estan fent proves per comprovar que el sistema aguanta talls de subministrament a Barcelona i l'Àrea Metropolitana, més de 3 milions d'habitants i 36 municipis que s'abasteixen amb aquesta empresa publicoprivada. S'està comprovant que la interrupció de la circulació d'aigua (i posterior represa) no malmet les canonades. Aquest és un escenari inèdit: des que existeix l'actual sistema de subministrament a la capital catalana i rodalies, mai s'han hagut de fer talls d'aigua per escassedat de recursos. És per això que els tècnics ja han començat aquesta tasca preventiva.

Ampliar

En alguns municipis on s'han fet talls d'aigua, com Cabrera d'Anoia, el sistema d'abastiment no ha aguantat aquests contrastos i algunes canonades han reventat. De moment, segons explica el responsable del cicle de l'aigua de l'AMB, Martín Gullón, les proves estan donant bons resultats i el sistema aguanta sense problemes. Cal tenir en compte que l'eficiència de Barcelona i l'Àrea Metropolitana ronda el 85%, un índex molt elevat si el comparem amb municipis d'altres zones de Catalunya.

També s'està estudiant com fer talls quirúrgics per mantenir l'aigua en equipaments essencials, com als hostpitals. En el cas de Barcelona ciutat, per exemple, s'està mirant si es pot donar només subministrament al Clínic sense permetre també que l'aigua arribi als municipis colindants.

Menys pressió a les aixetes

L'altre escenari en el que treballa l'Àrea Metropolitana (encarregada de gestionar el servei, que executa Aigües de Barcelona) és el de la reducció de pressió a les aixetes de les cases. Segons explica Martín Gullón, en declaracions a SER Catalunya, aquesta seria una opció menys invasiva i violenta. "Nosaltres hem de treballar en tots els escenaris, tant de bo no haguem de fer res del que estem estudiant, però evidentment hem d'estar preparats si cal aplicar aquestes mesures", diu Gullón.

Ampliar

Diverses experiències arreu de Catalunya demostren que quan hi ha talls de subministrament (quan l'Ajuntament diu que no hi haurà aigua de 12 a 17h, per posar un exemple) els veïns tenen la tendència a escandalitzar-se i omplir tot el que té a l'abast: cisternes, garrafes, galledes, banyeres... Per tant, reduir la pressió a les aixetes es veu com una acció més efectiva i menys arriscada, tot i que també comporta menys control directe sobre els litres que es gasten.

El consum d'aigua a l'AMB ronda els 100 litres per persona al dia, la meitat dels 200 litres per persona al dia màxims que marca el pla de sequera a la fase d'emergència. No obstant, i malgrat les bones dades, Gullón explica que cada gota compta i que el deure de l'administració és tenir un ventall d'opcions per escollir un cop arribi el moment.