Trobar un pis de lloguer per 1.000 euros a Barcelona ja és gairebé impossible

Creix el desequilibri entre els preus que estan disposades a pagar les persones que busquen un pis de lloguer i el que volen cobrar els propietaris. Passa a tot Catalunya, però, una vegada més, la ciutat de Barcelona és on la diferència és més pronunciada: la discrepància de preus entre l'oferta i la demanda ja supera els 750 euros. Són dades de l'últim informe de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge a partir de l'anàlisi de les dades dels portals immobiliaris del segon trimestre de l'any.

A la capital catalana, el lloguer mitjà que, d'entrada, volen cobrar els propietaris ja se situa en els 1.753 euros, mentre que el preu que els futurs llogaters estan interessats a pagar, tot i que també puja, no arriba, pels pèls, als 1000 euros i se situa en els 996. De fet, prop de la meitat dels anuncis de pisos a Barcelona (el 44%) ja són de lloguers de més de 1.600 euros al mes, un preu que, d'entrada, només està disposat a pagar el 5% de les persones que busquen pis a la ciutat; mentre que, per contra, només el 14% dels pisos de la capital catalana anunciats als portals immobiliaris tenen un preu per sota dels 1.000 euros. De fet, per primera vegada, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge no ha trobat a Barcelona cap pis anunciat per menys de 600 euros al mes.

La discrepància de preus entre l'oferta i la demana és global a tot Catalunya. Al conjunt del país el preu mitjà dels pisos anunciats també ha assolit un nou rècord històric de 1.420 euros al mes, un 15% més respecte el segon trimestre de 2022, mentre que el preu que, de mitjana, interessa als futurs llogaters se situa en els 835 euros. En aquest sentit, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge destaca que, segons les dades de les finances de l'Incasòl, el preu que s'acaba signant tendeix a apropar-se molt més al preu que interessa als possibles llogaters i no pas al que plantegen els propietaris. I això, pas a tots els territoris del país.