L'Àrea Metropolitana de Barcelona admet obertament que encarirà l'aigua als ciutadans
ATLL ha pujat un 30% el preu de l'aigua que ven als Ajuntaments, i el director del cicle de l'aigua de l'AMB admet a SER Catalunya que, com a mínim, part d'aquest augment es traspassarà a la ciutadania
Barcelona
El que fins ara era només una probabilitat, ja és real: els ciutadans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la zona més poblada de Catalunya, pagaran l'aigua més cara a partir del gener. Són 36 municipis que sumen 3'3 milions d'habitants i que paguen el subministrament a Aigües de Barcelona, l'empresa operadora publicoprivada propietat de la multinacional AGBAR, Criteria Caixa i la pròpia AMB.
Segons ha confirmat a SER Catalunya Martín Gullón, director del Cicle de l'Aigua de l'AMB, aquest ens repercutirà a la ciutadania l'encariment de l'aigua. L'empresa pública Aigües del Ter Llobregat (ATLL), que entre altres coses s'encarrega de la captació de l'aigua i la ven als Ajuntaments, anunciava un increment del 30% del metre cúbic, i això es notarà a la factura que arriba a les llars.
El Consell Metropolità ha de decidir si trasllada íntegre aquest percentatge, però Gullón ha assegurat que "evidentment és un cost extra que tindrem, estem estudiant aquesta repercussió, però ho aprovarem en les properes setmanes". També ha afegit que "l'AMB ha de pagar més diners a ATLL i això ha de tenir repercussió a la factura".
Aquest augment es faria realitat a partir del gener. Les properes setmanes hi ha convocats dos consells metropolitans: un d'extraordinari el 13 de novembre i un altre el dia 28. És més que probable que en aquestes reunions es faci efectiva aquesta pujada del preu de l'aigua, de manera que les negociacions entre els regidors d'aquest ens supramunicipal estan ja encarant la recta final.
Una factura de l'aigua complexa
A l'Àrea Metropolitana la factura de l'aigua no només és per pagar aquest bé bàsic. S'hi paguen diversos impostos: el cànon de l'aigua, la taxa de residus particulars o la taxa de residus municipals, a més de l'IVA. Aquest augment del 30% del preu de l'aigua només s'aplicaria a la part que fa referència al consum, i no a tota la resta. Per tant, l'augment final de la factura no serà del 30%. De fet, en molts casos aquesta part de l'aigua que gasta cada domicili representa menys de la meitat de l'import total que el ciutadà acaba pagant.
Gullón creu que els càlculs d'ATLL, que parlava d'augments d'1€ per persona al mes o de 4€ per llar, poden apropar-se bastant al que finalment acabi passant. En qualsevol cas, assegura que la pujada a la factura no serà superior a aquestes xifres.
La sequera encareix l'aigua
Aigües del Ter Llobregat va justificar aquest augment de la tarifa per la despesa extra en captació que suposen les dessaladores, que gasten molta electricitat i són el mètode més car que hi ha per aconseguir aigua. La manca d'aigua als embassaments ha fet que funcionessin a ple rendiment i això, sumat a la inflació, ha obligat a l'empresa pública a encarir el preu de l'aigua que ven als ajuntaments.
Els ajuntaments, encarregats de portar l'aigua dels dipòsits municipals fins a les cases, són els que ara paguen el metre cúbic més car i els que han de decidir si traslladen el sobrecost a la ciutadania.
Dessalinitzar aigua és el pla de futur del govern a llarg termini per combatre la sequera, i l'objectiu és duplicar l'aigua que es treu del mar per consum humà els propers anys. Juntament amb l'aigua regenerada (reaprofitada de les aigües brutes) són els dos puntals per garantir la captació hídrica malgrat la falta de pluges i les escasses reserves als embassaments.
Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia...